L’Ajuntament de la Bisbal ha emès un comunicat en el que lamenta que s’hagi creat un “notable alarmisme social” arran de la publicació en aquest mitjà, d’una notícia on s’informava de l’enverinament de tres ponis per la ingesta de baladre, un planta ornamental amb molta presència a l’espai públic.
A la notícia (signada pel nostre col·laborador Manel Magrinyà i publicada el dimecres 7 a les 18:37) s’hi explicava que es tracta d’una planta declarada il·legal des del 2004 però no es concretava que aquesta prohibició només fa referència a l’àmbit medicinal i exclou els àmbits cosmètic, industrial o (com en el cas que ens ocupa) ornamental.
Advertit d’aquesta inconcreció l’autor de la notícia la va ampliar especificant els àmbits de restricció de la planta i matisant que l’ús del baladre als espais públics està permès i per tant, no és imputable cap mena de responsabilitat a l’Ajuntament de la Bisbal en la mort dels animals, si és que algú ho hagués deduït així. Aquesta ampliació es va publicar l’endemà mateix.
Aquest és el relat sobre la publicació d’una notícia. Però com sempre, gairebé tot és matisable i aquest cas no és una excepció.
En el cas que ens ocupa, tan bon punt l’autor de la notícia va conèixer els fets es va posar en contacte amb l’Ajuntament de la Bisbal que li va dir que no en tenia constància. També vam contactar amb la veterinària de Torroella que va atendre els animals, que va assegurar que la mort s’hauria produït per enverinament per la ingesta de baladre.
Una mica més enllà
Però el fet que aquest succés es produeixi a una zona propera a l’escola Joan de Margarit ens hauria de generar algunes preguntes que tot plegats ens hauríem de respondre:
És habitual que una de les plantes “més verinoses del món” sigui present a jardins, parterres, carreteres i ornaments públics? Joan Cunillera és jardiner i paisatgista.
Per què es llencen tota classe de productes (menjar, peles de fruita, plàstics) als animals que hi han en un tancat privat i per què els pares de les criatures que ho fan, ho permeten?
Òbviament el món és ple de plantes i arbustos que són tòxics i no per això n’està prohibida la seva venda. Sense anar més lluny, les nostres cases són plenes de flors i plantes que mal utilitzades poden ser nocives.
Sabent que es tracta d’una planta d’alta toxicitat, el desconeixement d’aquest fet i l’incivisme creixent que envolta casos com aquests, no valdria la pena que les administracions (alguns ajuntaments de la comarca ja ho comencen a fer) busquessin alternatives? Mallku Negre és enginyer agrònom i responsable d’horts urbans del Baix Empordà
No cal dir que com a mitjà de comunicació, exercim el nostre rol de manera responsable i rigorosa. No eludim la nostra responsabilitat i assumim que podem fer millor les coses. Però el nostre paper (com el de tots els mitjans) és el d’explicar allò que passa a casa nostra i la realitat és que hi han dos animals morts i un tercer en estat greu per la ingesta d’una planta tòxica, molt present als espais públics de tot el país.
Nota: Per a la redacció d’aquest article l’Ajuntament de la Bisbal ha declinat fer declaracions, ja que considera que “no pot aportar cap altre element que vagi més enllà del que es va dir al comunicat emès”. També afirmen que aquest assumpte “s’estudiarà en els proper dies”. Si es produeix un nou posicionament al respecte, serà incorporat a aquest article.
