El bell estiu

Ja sigui per por, per prudència, per seny o perquè simplement ens ve de gust, aquest any farem vacances properes.
Les destinacions llunyanes, per un anyet, poden esperar.
La meva família també prendrem aquesta decisió. No dic que algun dia no passem una mica més enllà de l’Auchan de Perpinyà, però en general, tranquil.litat, bons aliments, i destins propers aquest 2020.
I amb molt d’orgull, amb una molt bona predisposició a redescobrir el nostre petit gran país. Des dels gintònics als capvespres de la Costa Brava, als arrossos del Baix Empordà, els vinets de la terra, els monuments que sempre tenim a la llista d’espera per veure algun dia en calma, o les platgetes nudistes per disfrutar. O per posar-hi noms, un dinar a Palau Sator, un berenar a Sant Sebastià, un sopar a Sant Feliu, un cop de bicicleta fins a Corçà o una última copa a Begur.
Tot això seran les meves vacances i no serà res menor, no m’ho agafo com un premi de consolació. Ni molt menys: serà un gran i bell estiu. Una posada al dia de la geografia més íntima que m’ha acompanyat des de fa 46 anys. I un redescobriment a tot allò que tenim i no veiem, que passa per davant dels nostres ulls a diari i no valorem. En definitiva, allò que la gent de fora mira amb ulls de nen al.lucinat, i nosaltres -que ja ens hi hem acostumat-, hem après a desapercebre, com qui diu.
La Covid19 ha estat una puta merda amb totes les lletres i amb totes les paraules, perdoneu la grolleria però no n’hi ha per menys amb totes les morts que hem tingut i totes les desgràcies que s’han causat, i l’aigua que caurà si no fem bé les coses
Però almenys tinguem un estiu bo, ara que molts planifiquen les vacances, apostant per casa nostra i donant valor a la nostra gent, els nostres paisatges i donant valor a la proximitat. Consum a casa, restaurants, hotels, botigues, de la nostra gent.
I posats a redescobrir, i reprendre, i revisitar, fem també l’esforç de reunir-nos amb aquells que no veiem de fa temps. Una tarda de calor, quedar amb amics del poble, quatre riures, quatre xafarderies, quatre cocacoles. Sí, amb mascareta quan l’ocasió ho demani, però retrobaments amb l’Empordà que hem tingut un xic desatès i amb la nostra gent que fa temps que no veiem.
No sé, almenys aquest serà el meu estiu. I serà bell, com els bells estius. I el recordaré com a tal i desitjo que també sigui gran per a tots vosaltres. Feliç estiu.-