Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) determina que el canvi climàtic d’origen humà afecta les comunitats de plàncton marí del Mediterrani occidental. Així ho indica l’anàlisi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), que alerta que l’increment de la temperatura marina provoca la reducció dels nivells de producció de matèria orgànica (productivitat primària), impactant negativament sobre les comunitats planctòniques i la biodiversitat marina. L’estudi s’ha fet en col·laboració amb investigadors del Consejo Español de Investigaciones Científicas (CSIC) a Barcelona, l’Institut Max Planck de Química (MPIC) a Mainz (Alemanya) i la Universitat de Palerm (Itàlia), i s’ha publicat a Global and Planetary Change.
En l’estudi, es comparen els efectes del canvi climàtic natural amb els de l’escalfament global provocat per l’activitat humana. Els investigadors van analitzar un tipus de zooplàncton calcificant comú conegut com foraminífer planctònic present a la zona de les Illes Balears i el Mar d’Alboran, des del segle X fins a l’actualitat.
Els foraminífers planctònics són organismes unicel·lulars que viuen a la part superior de l’oceà i responen amb sensibilitat als canvis climàtics i ambientals.
Segons detallen en un comunicat, construeixen una closca de carbonat de calci d’uns cent micròmetres de mida. La forma específica de l’espècie i la robustesa de la closca, els converteix en una eina ideal per reconstruir els canvis ambientals en el passat, incloent llargs períodes de temps geològics.
Els investigadors van escollir el mar Mediterrani occidental com a àrea d’estudi ja que es tracta d’una regió especialment afectada per la pressió antropogènica i el canvi climàtic. L’escalfament antropogènic ha tingut lloc d’una forma més abrupta que la mitjana mundial en aquesta zona, afectant a les comunitats de plàncton marí.
En l’estudi es detalla que des de 1880 l’escalfament atmosfèric ha estat més gran, incrementant la temperatura del mar una mitjana de 0,35º C cada dècada. Els investigadors van descobrir que, abans que les emissions antropogèniques de CO2 provoquessin un major escalfament oceànic, les alteracions en els foraminífers planctònics estaven causades principalment per la variabilitat natural.
Els fenòmens atmosfèrics a gran escala, coneguts com Oscil·lació de l’Atlàntic Nord, estan associats amb canvis en els patrons de vent a la regió, el que provoca canvis oceànics, alterant així l’hàbitat de la comunitat de plàncton. No obstant, durant els últims 150 anys l’escalfament antropogènic sense precedents de la Mediterrània occidental ha reduït la població de foraminífers planctònics.
Al mateix temps, els canvis en la composició d’espècies indiquen que la productivitat biològica de la Mediterrània occidental ha disminuït notablement. L’estudi és rellevant perquè demostra l’alteració de la productivitat, i mostra fins a quin punt s’ha vist afectada la comunitat de plàncton.
Segons els investigadors, els resultats de l’estudi poden entendre’s com un senyal de la reducció de la productivitat marina causada per l’escalfament antropogènic. “Un mar Mediterrani menys productiu afectaria la complexitat de la cadena alimentària i a les poblacions de peixos, així com a la biodiversitat, provocant una degradació dels serveis ecosistèmics que ofereix la Mediterrània”, detallen en un comunicat els investigadors.
