En aquest torn de comentaris que fem a l’emissora, ja m’ha passat més d’un cop de ser el primer a qui li toca parlar just l’endemà d’una nit electoral, sobretot històrica, com la d’Andalusia.
Però no parlaré de política perquè de fet no en tinc cap ganes, i a més hi ha experts i entesos infinitament més interessants que jo a l’hora de valorar resultats i apuntar què passarà a futur. Encara que també és veritat que si afinen igual que han afinat amb les enquestes, anem llestos.
Parlaré d’un fet més local, i és que fa ja fa dies que ho volia fer. Com que el proper comentari em tocarà fer-lo el dia 28 de desembre, el dia dels innocents, no volia que si el feia quan tocava semblés una broma, i l’avanço avui.
No és res més que parlar d’una data, que per mi té simbolisme, i és l’any 2019. L’any que ve, el 2019 tindrà moltes coses que haurem de viure junts, i segurament moltes seran d’una intensitat forta. NO cal ni que avanci titulars, perquè a tots nivells serà un any important. Els periodistes tindrem feina.
Però com us deia, vull parlar d’un fet local, empordanès i en aquest cas de Begur. Perquè jo que sóc de Begur i m’agrada la història del meu poble, em trobo que l’any vinent, 2019, repeteixo, hi ha una curiositat de tipus històric que m’agrada recordar. I és que el castell de Begur compleix mil anys. No és ben bé veritat, en té uns quants més, però sí que és cert que el primer document històric trobat amb referència al castell de Begur està datat en aquesta 1019, amb la figura i el nom d’Arnust de Begur com a senyor del castell. Els llibres d’història, avui d’ells ja molts a internet, veureu que ho esmenten, així com la placa que hi ha al cim del castell. Sovint faig visites guiades amb amics i coneguts per Begur, i sempre dic que al 2019 el pedrot que forma la base del castell estarà de celebració.
Perquè en definitiva,si el castell celebra mil anys, d’alguna manera la població també. Per tant, fem les coses amb amor i carinyo per la història dels avantpassats i brindem que mil anys no es fan cada dia.
Soc partidari de celebrar coses en dates simbòliques, rodones o casuals. Sigui celebrar, sigui commemorar o sigui recordar. Aquestes dates ens ajuden a reflexionar i a posar en context la història acumulada, repensar vivències, i en definitiva, són un pretext simpàtic per tornar a pujar al Wvell castell obert a l’infinit, que té als seus peus vila, camins i mar”, com va deixar escrit la gran poetessa Narcisa Oliver.
Moltes felicitats
