El Castell del Montgrí, imponent des de la seva ubicació privilegiada al cim del massís del Montgrí, és una fortificació que, tot i quedar inacabada, té una presència impressionant que domina la plana del Baix Empordà. La seva construcció es va iniciar l’any 1294 per ordre de Jaume II el Just, en un moment de tensions entre la Corona d’Aragó i el Comtat d’Empúries, governat pel comte Ponç V. La fortalesa havia de ser un punt estratègic de vigilància i control militar en una zona clau del territori català.
La responsabilitat de la construcció del castell va recaure en Bernat de Llabià, governador de Torroella, qui va coordinar els treballs finançats per les rendes reials i un impost sobre els bous dels pobles d’Ullà i Albons. El projecte es va concebre com una gran fortificació de planta quadrada, amb quatre torres cilíndriques als seus angles que devien oferir una vista panoràmica i controlar els moviments de l’enemic. No obstant això, les obres es van interrompre bruscament l’any 1301, quan l’enfortiment del poder de Barcelona va reduir la importància militar del Comtat d’Empúries, i la fortalesa va quedar inacabada, tal com la coneixem avui.
Les batalles del Montgrí: El conflicte entre la corona i el Comtat d’Empúries
La construcció del Castell del Montgrí no va ser una decisió casual, sinó una resposta directa a les disputes territorials i polítiques de l’època. A finals del segle XIII, la rivalitat entre la Corona d’Aragó i el Comtat d’Empúries era intensa, amb el rei Jaume II buscant consolidar el poder reial sobre els territoris que el comte Ponç V governava amb una influència creixent. El castell havia de ser una peça clau en la defensa del territori reial, una amenaça constant per al comte d’Empúries i un recordatori visible del poder del monarca.
Encara que el castell mai va veure el final de les seves obres ni va ser escenari de grans batalles, la seva presència va servir per intimidar i afirmar l’autoritat del rei en una regió que estava sent disputada. La decisió de detenir la seva construcció l’any 1301, poc després de la consolidació del domini de Barcelona sobre Empúries, és una clara mostra de com la política i les circumstàncies militars poden influir en l’arquitectura i en els projectes de construcció.
Llegendes i Misteris: La Torre de les bruixes
El Castell del Montgrí no només ha estat testimoni de disputes militars, sinó que també ha inspirat un ric patrimoni de llegendes que continuen fascinant als visitants. Una de les més conegudes és la llegenda de la “Torre de les Bruixes”, una antiga part de les muralles de Torroella de Montgrí, que, segons la tradició popular, va ser un lloc de reunió per a bruixes i altres figures misterioses.
Segons la llegenda, aquestes bruixes, acompanyades per un personatge enigmàtic conegut com “l’avi Xixó”, van aconseguir aturar el pas del rei Pere III mentre es dirigia cap al Palau del Mirador. Indignat per l’obstacle sobrenatural, el rei va manar tapiar el portal de la torre, deixant-lo tal com el veiem actualment. Aquesta història, que barreja elements històrics amb el folklore, ha contribuït a crear una atmosfera mística al voltant del castell, afegint una capa més de misteri al seu ja enigmàtic perfil.
Defensant la costa empordanesa
Un altre capítol fascinant en la història del Castell del Montgrí és el seu vincle amb la defensa de la costa empordanesa davant els atacs pirates. Durant segles, les Illes Medes, situades a la vista des de les torres del castell, van ser un refugi habitual per a pirates que feien incursions a la costa, saquejant i sembrant el terror entre els habitants. La baronia de Torroella va haver d’organitzar-se per fer front a aquestes amenaces, establint un sistema de vigilància i defensa que incloïa torres de guaita, algunes de les quals encara es poden veure avui dia.
El sistema de defensa era tan elaborat que incloïa un còrnic, un guardià situat en un punt elevat que donava l’alarma a la població davant la presència de pirates. Quan es detectava un perill imminent, els habitants es refugiaven darrere les muralles de la vila, mentre les torres s’utilitzaven per protegir les dones, els infants i els béns més preuats. Aquestes torres, amb el seu caràcter defensiu, són avui un tret distintiu de l’arquitectura local i un recordatori de la constant amenaça que van representar els pirates en la història de la regió.
De la ruïna a l’orgull patrimonial
Després de segles d’oblit i deteriorament, el Castell del Montgrí va arribar a un estat crític al segle XX. No obstant això, la seva importància històrica i cultural va motivar una iniciativa popular per a la seva restauració. El 10 de novembre de 1985 es va organitzar una jornada de neteja popular que va ser el punt de partida per a la seva rehabilitació. Gràcies a l’esforç conjunt de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, es va iniciar un projecte de consolidació que va permetre salvar aquesta joia del patrimoni català.
Les obres de restauració van concloure el 1989, i des de llavors, el castell s’ha convertit en un destí molt popular per a senderistes, excursionistes i amants de la història. Amb murs de 31 metres de llarg per 13 d’alçada, coronats per merlets i espitlleres, el castell ofereix una experiència única per als visitants. Les vistes panoràmiques que s’obtenen des de les seves torres permeten contemplar tota la bellesa de l’Empordà, des de la badia de Roses fins al Canigó, i reforcen la sensació d’estar en un lloc carregat d’història i significat.
Tot i la seva condició inacabada, el Castell del Montgrí continua sent una de les fortificacions més importants de Catalunya, tant pel seu valor històric com pel simbolisme que representa. És un testimoni de la lluita aferrissada entre la monarquia i el poder feudal, un reflex dels conflictes que van modelar la història medieval catalana.
El castell és també un recordatori de les llegendes i històries que es transmeten de generació en generació, enriquint el patrimoni cultural de la regió. Les seves pedres, silencioses però eloqüents, parlen de guerres, misteris i resistència, mentre continuen vigilant l’Empordà des de les altures, com ho han fet durant més de set segles.
