10.3 C
Pals
Dimecres, 4 desembre 2024
- Publicitat -

El Club Nàutic Sant Feliu i el Grup Natura Sterna signen un conveni per preservar les fanerògames marines

El conveni és un compromís amb una navegació d’esbarjo sostenible. S’ha instal·lat un panell informatiu a l’entrada del port.

Redacció
Redaccióhttps://www.radiocapital.cat
Ràdio Capital combina una programació musical de qualitat, amb diferents programes informatius i divulgatius.
Temps de lectura: 3 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

El Club Nàutic Sant Feliu de Guíxols i el Grup Natura Sterna han impulsat conjuntament una campanya de sensibilització i informació orientada a la conservació de les praderies de fanerògames marines de la Vall del Ridaura, formades principalment per Posidònia (Posidonia oceànica) i Algueró (Cymodocea nodosa), mitjançant la instal·lació d’un plafó informatiu al Port de Sant Feliu de Guíxols i la impressió i distribució de fulletons als usuaris del Port.

La signatura del conveni de col·laboració s’ha fet aquest dimecres 12 d’agost al Club Nàutic Sant Feliu de Guíxols amb el president del Club Nàutic Sant Feliu de Guíxols, Albert Rosés, i el president de Natura Sterna, Jaume Ramot, que s’han emplaçat a seguir col·laborant en un futur. També ha assistit a l’acte de signatura la regidora de Medi Ambient de Sant Feliu de Guíxols Mari Fe Larragay.

La posidònia marina
La posidònia és una planta (no una alga) protegida i endèmica del Mar Mediterrani, de creixement molt lent, i és l’ésser viu més gran i més longeu del Planeta, doncs pot arribar a viure 100.000 anys.  Conjuntament amb d’altres fanerògames formen les conegudes praderies submarines de fanerògames, uns Hàbitats d’Interès Comunitari Prioritari (HICP) a la Unió Europea, i en conseqüència, estrictament protegits, ja que tenen una importància ecològica cabdal a l’ecosistema marí. La prova és que són un dels hàbitats marins amb més biodiversitat del Món, doncs en una sola praderia s’hi poden trobar més de 400 espècies d’algues i més de 1000 espècies d’animals. A més, les praderies ens proporcionen diversos serveis ecosistèmics:

Són refugi i lloc de cria de centenars d’espècies d’animals, pel que fan de viver per a moltes espècies d’interès comercial.
Protegeixen les platges i el litoral de l’erosió dels temporals, ja que les arrels fixen el sediment.
Ens ajuden a lluitar contra el Canvi Climàtic, ja que fixen CO2 atmosfèric de manera molt eficient, de fet, fixen fins a 250 vegades més que un bosc tropical per metre quadrat.
Són un excel·lent indicador de la qualitat ambiental, de l’aigua i del sediment.

Les poblacions d’aquestes plantes marines protegides a casa nostra estan en regressió per diferents motius, un d’ells és la pressió dels ancoratges de les embarcacions recreatives en llocs on no hi han boies ecològiques.

El projecte
El projecte té per objectiu donar a conèixer la importància de les praderies de fanerògames, assolir la màxima difusió del problema al que s’enfronten aquests habitats i transmetre com podem disminuir l’impacte de les nostres activitats vers el medi. S’han dissenyat i imprès fulletons informatius, instal·lat un plafó al Port amb un disseny mural reproduint una praderia i la seva biodiversitat associada i afegint la informació necessària sobre la seva biologia i la importància ecològica, així com un mapa detallat de la zona i un petit codi de bones pràctiques de navegació.

Amb aquesta acció conjunta, es vol aconseguir que tant els usuaris habituals del Port de Sant Feliu com els que visiten la població per primera vegada i desconeixen el seu fons marí,  surtin a la mar amb una informació adient i pràctica, col·laborant en la conservació d’aquests hàbitats tan singulars i amenaçats.

Amb la signatura d’aquest conveni, el Club Nàutic Sant Feliu de Guíxols fa un pas més en la seva aposta per la sostenibilitat i per la defensa d’una navegació d’esbarjo respectuosa amb el medi natural.

 

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img

2×05 – Ui, si aixequés el cap en Juli Garreta o en Ralph Elmann

L’Empordà al pentagrama, i la sardana com l’essència musical del país. Virgili convoca el gran sardanista Juli Garreta per parlar del ball (nacional) empordanès, i vol passejar amb ell per Sant Feliu de Guíxols. Per un error de càlcul, el convocarà, també, de bracet amb Ralph Elman, músic jueu enterrat a la Bisbal d’Empordà que havia tocat amb els Beatles. Tots dos músics analitzaran el poder tel·lúric de la Sardana, que, miracle, s’acabarà sumant a la conversa com un personatge més i hi dirà la seva. I confrontaran els ritmes ballables, des d’una entesa sideral, amb les noves tendències que els explicarà una dj jove de la discoteca més important de Sant Feliu.
- Publicitat -
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -