El confinament provocat per la covid va contribuir a millorar la qualitat de l’aigua del mar Mediterrani, segons un estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). Els investigadors creuen que això podria explicar els albiraments d’algunes espècies que, en condicions normals, són difícils d’observar. La millora de la qualitat de l’aigua s’observa principalment a través d’una menor concentració de clorofil·la, un pigment essencial del fitoplàncton que acostuma a correlacionar-se amb la disponibilitat de nutrients. Probablement, aquesta disminució és deguda a una combinació de factors, entre ells la menor càrrega atmosfèrica de nitrogen, el menor flux d’aigües residuals i la davallada de l’activitat pesquera.
Tot això va donar lloc a un mar més net i transparent, però també menys productiu ja que van disminuir alguns grups microbians, en particular el fitoplàncton. I és que, malgrat que les aportacions de nitrogen són contaminants, suposen una font de nutrients per al fitoplàncton, que augmenta la seva abundància gràcies a aquests, fet que suposa, al seu torn, més aliment per als animals que se’n nodreixen.
Els investigadors apunten que si s’hagués allargar la situació de baixa concentració de clorofil·la, s’hauria acabat veient afectada la pesca. L’autora principal de l’estudi, Maria Montserrat Sala, explica que l’oligotròfia (baixa concentració de clorofil·la) podria tenir conseqüències en cascada dins l’ecosistema marí, ja que els grups de microbians que van disminuir a conseqüència del confinament se situen a la base de la xarxa tròfica marina i sostenen el creixement de les espècies de nivells superiors.
Per a la realització del treball, l’equip investigador va comparar dades d’abundància, diversitat i funció dels microorganismes marins de mostres d’aigua de la badia de Blanes recollides durant la primavera del 2020 amb dades de mostres del mateix indret recopilades al llarg dels 15 anys anteriors per l’Observatori Microbià de la Badia de Blanes, que ha celebrat enguany el seu 20è aniversari.
Aquesta és una de les sèries de dades més llargues del Mediterrani i permet avaluar tant els efectes a llarg termini del canvi global com fenòmens puntuals, com el confinament.
Finalment, els autors de l’estudi destaquen que ja al juny de 2020, coincidint amb el desconfinament progressiu de la població, els efectes del tancament en els paràmetres mesurats eren molt menors que durant el mes de maig, la qual cosa fa pensar que l’impacte del confinament va durar poc temps.
Aquest és un dels pocs estudis que han avaluat l’impacte del confinament sobre els mars i oceans, i l’únic que ho ha fet a partir de l’anàlisi de mostres agafades in situ durant els mesos del tancament. Altres ho han fet comparant observacions de clorofil·la obtingudes via satèl·lit. A més, és l’únic treball que ha comparat les dades d’un any tan excepcional com el 2020 amb una sèrie de dades tan llarga com la de Blanes, indiquen els investigadors.
