La poca fiabilitat de Rodalies o l’oferta ferroviària insuficient en d’altres zones de Catalunya ha fet augmentar el nombre d’usuaris que utilitzen les xarxes de bus interurbà. Segons la Generalitat, fins a l’octubre s’ha registrat un increment mig del 26% de la demanda en el servei de bus interurbà, tot i que Territori ho atribueix a “molts factors”, com els descomptes del 50%.
Precisament aquest dijous, CCOO manté una vaga en el sector del transport de viatgers per denunciar el bloqueig en les negociacions per avançar l’edat de jubilació dels conductors. Segons el sindicat, bona part de la plantilla està envellida, i això, unit a l’augment de feina per la creixent demanda, tensiona alguns dels serveis i augmenta la perillositat a la carretera.
Al Baix Empordà l’increment de freqüències i la integració tarifària és una “reivindicació històrica”, explica la vicepresidenta del Consell Comarcal, Agnès Gasull. El problema a la comarca és doble, ja que el servei “no és bo” i al no estar integrat el preu és considerablement més alt que a altres zones com la Garrotxa.
I és que més enllà de “l’incompliment d’horaris” per part de l’empresa concessionària (Moventis), el problema és que “falten freqüències” per poder abastir la demanda del territori, que tampoc disposa de tren -cal anar a Flaçà o Girona. Això fa que se segueixi depenent del transport privat i en alguns casos perjudica col·lectius concrets.
És el cas dels joves que volen estudiar cicles de grau mitjà o superior en instituts de la demarcació, que no tenen una bona connexió amb el seu poble. Això fa, assegura Gasull, que molts optin per triar uns altres estudis, que no els motiven tant, però que s’imparteixen en centres on arriba el transport públic.
A més, des del Consell es demana la incorporació a la integració tarifària per evitar el greuge amb altres territoris. A tall d’exemple, un bus de Girona a Olot, amb un servei integrat el cost és d’1,40 euros, mentre que de la Bisbal a Girona és al voltant dels 5 euros, malgrat que la distància és més curta.
Que al Baix Empordà no hi hagi integració tarifària repercuteix directament a les butxaques dels usuaris. Perquè els bitllets d’autobús surten més cars. “És la mare dels ous, perquè si no comencem per aquí, difícilment les línies seran atractives”, lamenta el representant de la Plataforma pel Transport Públic (PTP) a la comarca, Pau Lladó.
I per subratllar-ho, es remet als preus. Un bitllet senzill de Palafrugell a Girona costa entre 7,30 i 10,55 euros. I si es compra un abonament per a deu trajectes, surt a 33,50 euros. En paral·lel, el portaveu de la PTP també posa en relleu un altre handicap quan, des del Baix Empordà, es vol anar a Girona o a Barcelona amb bus. “Hi ha poca connexió i el trajecte dura molt, perquè fins arribar a la capital pots estar-hi fins a tres hores i mitja”, precisa.
“Davant d’aquesta realitat, quan la gent es planteja escollir entre transport públic o privat, l’elecció és clara”, diu Lladó. Pel que fa a línies, el portaveu de la PTP també creu que caldria reforçar -o impulsar- les connexions ràpides entre els set grans municipis de la comarca (la Bisbal, Torroella de Montgrí, Palafrugell, Palamós, Platja d’Aro, Santa Cristina d’Aro i Sant Feliu de Guíxols). I fer-ho amb busos “més petits i dinàmics”. “No té sentit veure autocars mastodòntics de 60 places que fan trajectes interurbans i passen pràcticament buits”, subratlla.
En aquest sentit, Lladó veu amb bons ulls les tres línies del servei a demanda, el Click.cat, que han començat a funcionar ara fa pocs dies al voltant de la Bisbal. “Cal apostar-hi i estendre-les en altres pobles; per exemple, a Torroella de Montgrí, envoltat de nuclis de població”, concreta. “Al Baix Empordà, esquitxat de pobles petits i micropobles, això afavoriria els desplaçaments en transport públic; també, tenint en compte que hi ha població envellida que no disposa de cotxe”, hi afegeix el portaveu de la PTP.
I per últim, al costat dels autobusos, Pau Lladó també reclama que els horaris s’adeqüin per fomentar la intermodalitat. En aquest cas, amb el tren i l’estació de Flaçà (Gironès). “No pot ser que l’últim comboi arribi a l’estació a tres quarts d’onze de la nit i l’autobús passi a dos quarts; perquè si algú necessita tornar des de la Selva, l’única alternativa que li quedarà serà agafar un taxi”, conclou.
