14.9 C
Pals
Dijous, 21 novembre 2024
- Publicitat -spot_img

El contraban i l’estraperlo al Baix Empordà. La repressió i la resiliència

Al Baix Empordà, durant la postguerra, la repressió franquista va ser una presència constant, un obstacle que moltes persones van haver de superar per poder sobreviure. En aquest context de control ferri i vigilància, van sorgir històries de resiliència, on el contraban i l’estraperlo es van convertir en formes de resistència silenciosa, mantenint viva l’esperança en un temps de foscor.

La mà dura del règim
Després de la Guerra Civil, el règim franquista va imposar una dictadura caracteritzada per una forta repressió i control sobre la població. Les activitats considerades il·legals, com el contraban i l’estraperlo, van ser perseguides amb rigor. La Guàrdia Civil, els carrabiners i altres cossos de seguretat es van desplegar per tot el territori, incloent-hi el Baix Empordà, per assegurar-se que ningú desafies les normes establertes.

Aquest control es manifestava en múltiples formes: patrulles constants a les carreteres, vigilància de les cales i els ports, inspeccions sorpresa als mercats locals, i fins i tot denúncies entre veïns. Les penes per als qui eren atrapats en aquestes activitats anaven des de multes elevades fins a la presó, i en alguns casos, es recorria a la violència per escarmentar els altres. Malgrat aquest context opressiu, la necessitat de sobreviure va portar molts a continuar amb el contraban i l’estraperlo, assumint els riscos.

La resistència enmig de la repressió
Malgrat la repressió intensa, molts habitants del Baix Empordà van trobar en el contraban i l’estraperlo una manera de resistir i mantenir les seves famílies. Aquestes pràctiques no eren vistes simplement com a activitats il·legals, sinó com una necessitat davant la falta de recursos i la imposició de racionament per part del règim.

El contraban, especialment de productes com el tabac, la penicil·lina i el cafè, va continuar sent una part essencial de l’economia submergida de la comarca. Les rutes clandestines, tant marítimes com terrestres, es van seguir utilitzant malgrat el perill constant de ser descoberts. La proximitat del Baix Empordà amb la frontera francesa i la seva costa accidentada proporcionaven una geografia favorable per a aquestes operacions, tot i la vigilància.

L’estraperlo, per la seva banda, va esdevenir un element crucial per a la subsistència de moltes famílies. Amb els productes de primera necessitat escassos i racionats, el mercat negre era sovint l’única opció per obtenir aliments i altres béns essencials. Els estraperlistes arriscaven molt, ja que les autoritats buscaven eradicar aquestes pràctiques amb mà dura. Tot i així, el comerç clandestí es va mantenir actiu gràcies a la demanda constant i a la solidaritat entre els que el practicaven.

Contraban i estraperlo: eines de resistència
El contraban i l’estraperlo no eren només activitats per guanyar-se la vida, sinó també formes de resistència contra un sistema que controlava tots els aspectes de la vida quotidiana. La repressió franquista va intentar sufocar qualsevol indici de desafiament, però aquests actes clandestins van demostrar la determinació d’una comunitat a resistir les adversitats imposades pel règim.

Aquesta resistència no es manifestava només en les grans accions, sinó també en els petits gestos quotidians: en el fet de compartir una mica de cafè aconseguit al mercat negre, en la decisió de comprar productes contrabandats per alimentar la família, o en l’ajuda mútua entre veïns per esquivar la vigilància de les autoritats. Aquests actes, encara que senzills, simbolitzaven un rebuig a la submissió total i una defensa de la dignitat en temps de misèria.

La repressió continuada i les seves conseqüències
Tot i els esforços per mantenir el contraban i l’estraperlo, la repressió va tenir efectes devastadors. Moltes persones van ser detingudes, empresonades i multades. Aquestes penes no només afectaven els individus, sinó també les seves famílies, que sovint quedaven desprotegides i sense recursos.

El clima de por que es va instaurar va fer que molts visquessin amb l’angoixa constant de ser descoberts. Les autoritats no dubtaven a utilitzar la violència per mantenir el control, i la repressió es va fer sentir en tots els àmbits de la vida. Malgrat això, la necessitat de sobreviure va empènyer molts a continuar amb aquestes pràctiques, acceptant els riscos que comportaven.

Un llegat de resistència i supervivència
El contraban i l’estraperlo al Baix Empordà durant la postguerra són testimonis d’una resistència callada però poderosa contra la repressió franquista. Aquestes pràctiques, nascudes de la necessitat, van esdevenir símbols de la determinació d’una comunitat a no deixar-se vèncer per la misèria ni per la por.

Avui, aquestes històries de resistència són un llegat que ens recorda la importància de la dignitat i la solidaritat en temps difícils. Malgrat els intents del règim per eradicar aquestes activitats, van una empremta en la memòria col·lectiva del Baix Empordà.

Ràdio Capital
Ràdio Capitalhttps://www.radiocapital.cat
Ràdio Capital combina una programació musical de qualitat, amb diferents programes informatius i divulgatius.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

El transport públic o l’assessorament estudiantil, algunes de les mancances detectades per la formació professional al Baix Empordà

Per entendre una mica més el teixit formatiu que tenim al Baix Empordà ens hem reunit amb els caps i formadors de formació professional de l'INS Baix Empordà (Palafrugell), l'INS Palamós, l'INS Sant Feliu, l'INS La Bisbal d'Empordà, l'INS Torroella de Montgrí, el CEE Els Àngels (Palamós) i l'Escola Agrària i Alimentària de l'Empordà (Monells). Tots ells formen part de la plataforma FP Baix Empordà.

Rafael Masó i la creació de S’Agaró: Un somni d’arquitectura noucentista

Rafael Masó va ser l'arquitecte noucentista responsable de la visió harmònica i mediterrània de S’Agaró, una urbanització que combina cultura, natura i arquitectura. En la ficció sonora Ui, si aixequés el cap, l'esperit de Masó es troba amb Josep Ensesa per recordar-nos el seu llegat en un capítol especial, amb to amè i didàctic.

Coneixent el promotor de s’Agaró: la vida de Josep Ensesa Gubert

Josep Ensesa i Gubert, empresari i impulsor de la urbanització de s'Agaró, va néixer a Sarrià de Ter l’any 1892 i va morir a s’Agaró el 1981. Conegut per la seva visió innovadora a la Costa Brava, va combinar la creació d’un espai exclusiu amb el respecte pel paisatge i una profunda estima per Catalunya.