11.6 C
Pals
Dijous, 21 novembre 2024
- Publicitat -spot_img

El contraban i l’estraperlo al Baix Empordà. Rutes i productes

El Baix Empordà, amb la seva costa accidentada i els seus camins rurals, va ser l’escenari perfecte per a les operacions de contraban durant la postguerra espanyola. Aquest territori, que semblava fet a mida per a l’activitat clandestina, va veure com homes i dones arriscaven les seves vides per moure productes essencials d’una banda a l’altra. Les rutes que seguien i els béns que transportaven no eren només mercaderies, eren la clau per a la supervivència de molts.

La costa: La porta d’entrada del contraban
Quan es pensa en el contraban al Baix Empordà, la imatge de les seves cales amagades i els seus penya-segats abruptes ve a la ment. Aquest paisatge costaner, ple de racons inaccessibles, era l’escenari ideal per a les descàrregues clandestines de mercaderies.

Les embarcacions arribaven sovint de nit, quan la foscor era la millor aliada. Els contrabandistes, coneixedors del litoral com el palmell de la mà, navegaven entre les roques fins a trobar la cala adequada per desembarcar. Palamós i Sant Feliu de Guíxols eren dos punts calents. Els seus ports pesquers oferien una cobertura natural, permetent que les mercaderies passessin desapercebudes enmig de les activitats diàries.

Un cop a terra, el repte era moure les mercaderies ràpidament cap a l’interior, evitant els controls. Els carrabiners i la Guàrdia Civil patrullaven constantment, però els contrabandistes sabien com amagar-se, aprofitant cada racó del terreny.

Les rutes terrestres: Camins secrets entre la terra i el cel
El mar portava el contraban fins a la costa, però era la terra la que s’encarregava de fer-lo arribar a les llars. Les rutes terrestres eren igualment perilloses i requereixen una organització precisa.

Els camins rurals del Baix Empordà, molts dels quals eren poc coneguts fins i tot per les autoritats locals, es van convertir en les artèries d’aquesta economia submergida. Alguns d’aquests camins, antics senders de pastors i carreters, travessaven les muntanyes i passaven per petits pobles on els contrabandistes podien trobar ajuda i complicitat.

Les mercaderies es transportaven sovint en petits vehicles o fins i tot a peu, carregades en sacs a l’esquena. El més important era no deixar rastre. La discreció era fonamental, i els contrabandistes confiaven en els seus contactes locals per mantenir les rutes segures i allunyades de les patrulles. Un sol error podia significar la pèrdua de tota la càrrega o, pitjor encara, la presó.

El tabac: La moneda del contraban
Entre tots els productes que es movien pel Baix Empordà, el tabac era, sens dubte, el més important. Aquest bé, tan preuat en una època de privacions, es convertí en una mena de moneda de canvi.

El tabac arribava principalment de les Illes Balears, on la seva producció era més abundant. Des d’allà, els contrabandistes el portaven fins a la costa catalana, on es distribuïa cap a l’interior. En molts casos, el tabac es venia a preus molt més alts que els oficials, però la gent estava disposada a pagar el que fos per un cigarret.

El tabac no només satisfia la necessitat de fumar, sinó que també era un símbol de resistència. Fumar un cigarret de contraban era, d’alguna manera, un acte de desafiament contra el règim que controlava tot el que entrava i sortia del país.

La penicil·lina i el cafè: Articles de primera necessitat
Si el tabac era la moneda del contraban, la penicil·lina i el cafè eren articles de primera necessitat. En un moment en què les farmàcies estaven gairebé buides i la sanitat pública era insuficient, la penicil·lina es convertí en un bé vital. Aquest antibiòtic, capaç de salvar vides, es transportava en petites quantitats per evitar ser detectat, però cada dosi era crucial per a aquells que no tenien accés als canals oficials.

El cafè, per la seva banda, era un luxe que es va tornar una necessitat. La seva aroma i sabor oferien un breu moment d’escapament de la realitat dura de la postguerra. Igual que el tabac, el cafè provenia sovint de fora del país, entrant pel mar i distribuint-se en el mercat negre. Beure un cafè de contraban era un petit plaer que ajudava a suportar els dies més grisos.

Altres productes: El contraban de petita escala
Tot i que el tabac, la penicil·lina i el cafè eren els productes més comuns, el contraban al Baix Empordà també incloïa altres articles. Peces de cotxe, maquinària i fins i tot roba es movien per les mateixes rutes. En molts casos, aquests productes es venien a petits tallers o directament a particulars que no podien accedir als canals legals.

El contraban de petita escala sovint passava desapercebut per les autoritats, però era igualment important per a l’economia local. Cada transacció, per petita que fos, ajudava a mantenir en funcionament una comunitat que lluitava per sobreviure.

Històries reals: Quan la sort estava a la vora del penya-segat
Les històries de contraban són plenes de moments d’alta tensió i d’aventura. Un dels casos més coneguts al Baix Empordà va ser el d’un contrabandista que, perseguit per la Guàrdia Civil, va saltar des d’un penya-segat per evitar ser capturat. Va sobreviure a la caiguda i va aconseguir escapar, convertint-se en una llegenda local.

Un altre cas destacat va ser el d’una dona que, sota la roba ampla, amagava ampolles de penicil·lina mentre travessava els controls de carretera. La seva valentia i determinació van permetre que molts malalts rebessin el tractament que necessitaven.

Aquestes històries, plenes de coratge i astúcia, són un testimoni de la resiliència de les persones que van participar en el contraban al Baix Empordà.

Les rutes del passat, el llegat del present
Les rutes i els productes del contraban al Baix Empordà són més que simples records d’un temps passat. Són una part integral de la història d’aquesta comarca, una història que parla de la lluita per la supervivència enmig de les adversitats.

Avui, quan recorrem els camins i les cales del Baix Empordà, és difícil imaginar l’activitat frenètica que aquests llocs van veure durant la postguerra. Però les marques d’aquell passat encara són presents, no en la terra, sinó en la memòria col·lectiva de les persones que hi van viure.

Redacció
Redaccióhttps://www.radiocapital.cat
Ràdio Capital combina una programació musical de qualitat, amb diferents programes informatius i divulgatius.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

El transport públic o l’assessorament estudiantil, algunes de les mancances detectades per la formació professional al Baix Empordà

Per entendre una mica més el teixit formatiu que tenim al Baix Empordà ens hem reunit amb els caps i formadors de formació professional de l'INS Baix Empordà (Palafrugell), l'INS Palamós, l'INS Sant Feliu, l'INS La Bisbal d'Empordà, l'INS Torroella de Montgrí, el CEE Els Àngels (Palamós) i l'Escola Agrària i Alimentària de l'Empordà (Monells). Tots ells formen part de la plataforma FP Baix Empordà.

Rafael Masó i la creació de S’Agaró: Un somni d’arquitectura noucentista

Rafael Masó va ser l'arquitecte noucentista responsable de la visió harmònica i mediterrània de S’Agaró, una urbanització que combina cultura, natura i arquitectura. En la ficció sonora Ui, si aixequés el cap, l'esperit de Masó es troba amb Josep Ensesa per recordar-nos el seu llegat en un capítol especial, amb to amè i didàctic.

Coneixent el promotor de s’Agaró: la vida de Josep Ensesa Gubert

Josep Ensesa i Gubert, empresari i impulsor de la urbanització de s'Agaró, va néixer a Sarrià de Ter l’any 1892 i va morir a s’Agaró el 1981. Conegut per la seva visió innovadora a la Costa Brava, va combinar la creació d’un espai exclusiu amb el respecte pel paisatge i una profunda estima per Catalunya.