De tant en tant em conviden a fer alguna xerrada a grups d’alumnes d’alguns màsters de gestió cultural. Almenys em toca un parell o 3 de vegades i sovint, quan parlo amb els nois i noies i els pregunto perquè es volen dedicar a això de la cultura, la majoria responen que a ells els hi agrada molt aquest “mundillo” i d’altres venen a dir que tenen una idea molt bona i voler poder-la desenvolupar.
Tanmateix ningú em parla mai de la cultura com un sector econòmic ni ningú em parla de la cultura com a vehicle per construïr una societat millor. Evindentment que no cal fer-ne escarafalls, però portat a l’extrem, es podria parlar de certa falta de convenciment.
És el mateix que passa quan parlant amb algun polític que s’omple la boca de la necessitat de potenciar la cultura com a prioritat, no li cauen els anells en dedicar-hi pressupostos irrisoris. O quan el govern de l’Estat Espanyol, Lamenta que Donald Trump hagi retirat la versió en castellà del web de la Casa Blanca, mentre que al web de la moncloa, quan es clica la versió catalana, gallega, euskera o valenciana, només canvien els menús, però el contingut segueix sortint tot en castellà. En aquest cas, però no sé si falta de convenciment seria l’expressió adequada per definir-ho. En això no n’estic gaire convençut.
