Amb les campanades el pròxim 31 de desembre, tancarem una dècada de temperatures rècord arribant a ser la segona o tercera més càlida des que existeixen els registres de l’Organització Meteorològica Mundial.
Segons Petteri Taalas, secretari general de l’OMM, els esforços per protegir el clima encara són insuficients: el gel dels pols es fon i les ones de calor augmenten en intensitat i freqüència, així com inundacions, incendis, tempestes i esdeveniments meteorològics extrems, a causa dels gasos d’efecte hivernacle causats per l’activitat de l’home.
Aquesta notícia coincideix amb la celebració de la Cimera Contra el canvi climàtic la COP25, que s’està celebrant a Madrid aquests dies. Però mentre l’activista sueca, Greta Thunberg ha tardat tres setmanes a creuar l’atlàntic, que passa amb els líders polítics. Aquells que viatgen en avió setmanalment per anar fins a una cimera a debatre sobre com reduir el CO₂?
És cert que l’estil de vida de Thunberg no es pot comparar amb un màxim dirigent mundial. No ens imaginem a Pedro Sánchez passant tres setmanes en un vaixell. Lògicament, no parlem de Donald Trump perquè no s’ha dignat ni a trepitjar Madrid. Nosaltres no som màxims dirigents, no decidim el futur i els acords supranacionals. Però sí que podem decidir per exemple, portar tàpers al mercat o beure aigua d’una cantimplora en lloc d’un got de plàstic a la feina. Són petites accions, però que com va dir Neil Armstrong, “un petit pas per l’home, un gran pas per la humanitat”.
