La guerra d’Ucraïna és un desastre humanitari, sofriment de la ciutadania i mort de milers de persones. Però aquest desastre també es diversifica en altres camps, com és el de l’economia. Així, ara fa dos anys, quan visualitzàvem la sortida de la crisi a que ens havia situat la covid, la guerra d’Ucraïna ho va alterar tot. Vàrem assistir a l’increment de preus de l’energia, al deixar de comprar a Rússia i diversificar-ho en altres proveïdors, fet, entre d’altres, que va provocar un increment de la inflació fins el 10%, que es va fer notar a la butxaca de la ciutadania.
El que convé és que els salaris compensin la pèrdua de poder adquisitiu. I pel que fa al cost directament de la guerra, hem observat aquests dos anys els ajusts econòmics i de material militar que, des de la UE i dels EUA, s’han anat fent a Ucraïna. Si ho centrem en els darrers mesos, veiem que s’està pendent d’aprovar en el senat americà un ajut de 55.700 milions d’euros que els republicans segueixen bloquejant. I per altra part, la UE acaba d’enviar a Ucraïna 4.500 milions d’euros, d’un paquet de 21.000 previstos per aquest any, que se sumen als 28.000 milions d’euros ja enviats, a més del compromís dels estats membres de la OTAN d’arribar al 2% del PIB de despesa en defensa. Ens preparen per una veritable defensa i també per una possible de guerra i hi van adaptant l’economia. Veiem dons que la línia oficial de la UE és seguir donant suport a Ucraïna amb la finalitat de que es pugui defensar i de mostrar a Rússia que no te recorregut el que pretén, amb la clara aposta de defensar el territori i els valors europeus. Per altra part, recordar als mandataris que no oblidin la diplomàcia com a eina de solució de conflictes. Esperem que tot plegat serveixi per trobar espais d’entesa, convivència i pau.
