La Bisbal d’Empordà, capital administrativa? Sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya? O capital dels supermercats de la nostra comarca, el Baix Empordà?
El debat entre l’alcalde d’Esquerra Republicana, Lluís Sais, i el cap de l’oposició del Partit Socialista, Oscar Aparicio.
D’aquesta manera, i com a politòleg de formació, intentaré fer una anàlisi i destacar el que va donar de si el debat bisbalenc. En el mateix es varen tocar totes i cadascuna de les tecles que actualment fan crispar la política bisbalenca: passant per la biblioteca comarcal, la municipalització de l’aigua o fins i tot la nova zona comercial de la Bisbal d’Empordà. Tret d’això, i de l’habitual posicionament d’ambdues parts crec que una de les parts més interessants del debat varen ser les definicions de conceptes polítics, fetes de forma inconscient per part del dos dirigents.
Primerament, i de forma clara, ambdós candidats destaquen les habilitats necessàries per poder arribar en el que entenem una posició de poder, alcalde i cap de l’oposició. En aquest sentit s’argumenta com primerament experiència és un tret important; es comenta com ambdós varen entrar per primera vegada el 1999 i per tant, els atorga cert avantatge amb el que es pot lidiar millor les problemàtiques governamentals. D’altra banda, es destaquen les capacitat de lideratge i de comunicació efectiva. En aquest sentit, fins i tot es fa referència en el fet que un candidat a l’alcaldia pren avantatge si aconsegueix una bona comunicació, mentre que un bon lideratge ajuda a la creació de coalicions més estables.
En un altre sentit podem veure com els líders dels diferents partits polítics, ERC i PSC, defineixen la política local com a política de partits. Referint-se com, les sigles dels diferents partits polítics defineixen principalment el vot de la gent. Per aquest mateix motiu, el líder del PSC Aparicio argumentava com tenir una llista transversal ajuda a intentar frenar el que pot ser una mala visió del partit en qüestió. És per això que gràcies justament aquestes definicions podem veure com la política catalana és clarament partidista i s’estructura piramidalment, des d’una política nacional cap a una política local.
Justament seguint aquesta conceptualització, veiem com en el debat es cita i es defineix la política local com a política de gestió, ja no ens centrem en les diferències ideològiques dels partits, sinó que eficiència i eficàcia són els valors transcendentals. Segurament, com a resultat de la conceptualització de la política local com a l’extrem final d’un executiu nacional.
