Estem en un món convuls, especialment des de l’arribada de Trump al poder que sacseja l’ordre mundial, rehabilitant a Putin i posa contra les cordes a d’altres estats amb els aranzels, i la UE que s’ha de plantejar seriosament ser autosuficient en seguretat i defensa. Tot s’ha precipitat i la UE, que tenia els ulls posats en millorar la competitivitat i l’eficiència, ha passat a concentrar-se en la defensa i per extensió en la seguretat, apostant per un desplegament de diners fins a 800.000 milions d’euros (150.000 de fons comunitaris oferts als estats a bon preu i 650.000 dels propis estats amb avantatges fiscals) per rearmar-se i així per fer front al suport a Ucraïna i també a la pròpia defensa, davant l’espantada dels EUA. Tot està detallat en el llibre blanc sobre la defensa de la UE presentat recentment. En aquest escenari, faria be la UE que, abans de gastar per gastar, s’analitzessin les mancances dels vint-i set exercits dels estats membres, i es cerquessin sinergies i objectius comuns, amb la finalitat de que se sigui eficient en la despesa en defensa i també a qui es compra, potenciant les empreses europees del ram. Es tracta no tan de gastar més, sinó de gastar millor i consensuadament. Veurem que hi diu la ciutadania; de moment la UE ha optat per la dita romana de si vols pau preparat per la guerra, en el sentit de ser forts per garantir l’estat del benestar, la llibertat i seguretat de la ciutadania europea i de ser un referent de democràcia per la resta del món.
