Cada vegada que s’acaba l’estiu, o bé que s’acaba un període vacacional, s’obren les reflexions sobre quina és la situació econòmica, social, i més recentment de l’habitatge de la nostra comarca. De fet, tenim milers de plens, converses i fins i tot notícies que parlen de la situació en la que ens trobem. I si preguntes a les autoritats i actors polítics tothom, sense cap mena d’excepció té una solució al respecte. I doncs, si tothom veu la problemàtica, i tothom veu quina seria la solució, quin és el problema?
Una resposta evident seria determinar que existeixen grans diferències en l’anàlisi de la problemàtica. Però, en aquest cas, estaríem parlant del com, i en aquest cas, des de ja fa una pila d’anys que parlem de aspectes com diversificar l’economia, regular noves llicències d’habitatges turístics, etc, etc.
Per aquesta raó, cal ser honestos amb nosaltres mateixes i acceptar que en aquest cas, hi ha un altre problema d’acció col·lectiva. De fet, des de la ciència política i l’estudi del comportament col·lectiu es determinaria que la nostra comarca es troba davant d’un dilema del presoner. I què vol dir exactament això? Doncs bé, que si bé és cert que veiem, que en un pla col·lectiu tenim la situació de canvi (sigui social, econòmic o de l’habitatge) ens generaria un benefici general, ens trobem amb la paradoxa que fer aquest canvi ens repercuteix individualment de forma negativa, deixant de guanyar alguna cosa. En altres paraules, tothom veu la necessitat de canvi, però no estem disposades a acceptar que per un bé comú, no podem seguir maximitzant els nostres beneficis actuals. Un exemple, tots veiem que la massificació turística no és bona, però ningú s’atreveix a fer-hi res perquè sabem, que després, individualment o bé per sectors, obtindrem una reducció d’allò que ha estat la gallina dels ous d’or.
Doncs bé, com s’argumenta des de l’estudi del comportament col·lectiu, només amb el consens i la voluntat de canvi, es resol aquest dilema. Pensem-hi…
