La revista “El Jueves” sempre ha tingut una secció mítica anomenada “El gilipollas de la semana”, dedicada a reconèixer aquells (o aquelles) que per mèrits propis han d’ostentar aquest títol. Hi han hagut noms i moments il·lustres que han gaudit d’aquest reconeixement, com l’ex president Aznar quan va decidir portar-nos a tots a la guerra d’Irak, la diputada del PP valencià, Pilar sol, per dir que moltes famílies en situació de necessitat, destinen els recursos de la renda garantida a comprar teles de plasma, o a l’Ajuntament de Barcelona per multar uns sense sostre amb 180€, per dormir al carrer.
Molts (i moltes) ostenten aquest guardó, però aquesta setmana, per mi és antològic. Escoltin aquest àudio:
Són legionaris cantant el seu himne. Això pot semblar antic i rònec, però no hauria de ser mereixedor de tan honorat reconeixement, si no fos perquè van cantar aquesta cançó a la unitat de malalts terminals de l’Hospital materno infantil de màlaga.
Sí. Ho heu sentit bé. Nens amb malalties terminals i els legionaris cantant això que acabeu de sentir. No em direu que no és de traca. Notin vostès, estimats oients (i oientes) que a l’acabar tan magna interpretació, hi havia gent a la sala que es va posar a aplaudir, motiu pel qual el guardó atorgat per la revista El Jueves, hauria de ser compartit, si més no, en el capítol d’agraïments.
En fi. La marca Espanya, amb la seva bravura també és això. Novios de la muerte, que els hi canten a nens amb malalties terminals. Quin nivell, tito, que diria l’Eugenio.
