El Departament d’Acció Climàtica ha ubicat 9.300 hectàrees de boscos marins del litoral català, en un mapa GPS. L’objectiu és evitar que les àncores de les embarcacions recreatives el malmetin. L’aplicació FanCat permet localitzar l’embarcació i conèixer on s’ubiquen els boscos a través del mòbil. Un dels avantatges és que no és necessari tenir cobertura per tal de poder consultar el mapa cartogràfic, ja que es troba emmagatzemat al dispositiu de l’usuari. Des del Departament consideren que fan un “salt endavant” en la conservació d’aquests boscos marins que, recorden, constitueixen ecosistemes idonis per a la reproducció, i creixement de moltes espècies, algunes d’interès pesquer com l’escórpora, la sèpia, el roger o l’orada.
La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, explica que el problema és que les embarcacions “tiren l’àncora a cegues” i “destrossen les mates de posidònia”. Jordà ha deixat clar que no es vol “assenyalar a ningú”, sinó protegir i preservar el fons marí. “Avui ho posem fàcil als patrons de les embarcacions. A partir d’ara podran saber si estan a sobre d’una praderia. Ja no val dir que no ho sabien”, ha reblat la consellera.
Tot i que aquesta eina “ajuda i dona un servei molt destacable”, Jordà diu que “no n’hi ha prou”. “Primer cal prendre consciència col·lectiva de la importància d’aquestes praderies i cal tenir en compte que es destrossen en un moment i la seva regeneració és extremadament lenta”, assenyala la consellera.
I és que la fragilitat dels herbassars, conjuntament amb els impactes que generen les activitats humanes, fan que s’hagin de tractar aquests hàbitats amb una cura especial. A més, els boscos marins tenen una recuperació molt lenta a causa del seu lent creixement horitzontal, això fa que calguin segles sense cap agressió per poder-los recuperar.
Un agent contra el canvi climàtic
Al llarg del litoral de Catalunya, hi ha una extensió d’unes 9.300 hectàrees de praderies de fanerògames marines que, per les seves característiques ecològiques, conformen zones d’alt valor per a la biodiversitat. Així, a més de contribuir a la mitigació del canvi climàtic capturant diòxid de carboni, són espais idonis per la reproducció d’espècies com l’orada, l’escórpora o el roger.
Els herbassars marins també son claus pel que fa l’estabilització de la dinàmica de les sorres de les platges, ja que les mantenen i renoven, oxigenen l’aigua del litoral i fan de bioindicadors, ja que aquestes plantes són molt sensibles a la contaminació. En aquest sentit, l’espècie més coneguda és la Posidònia Oceànica que es troba protegida per normatives ambientals, però a Catalunya també es poden trobar grans extensions d’altres plantes marines com ara la Cymodocea nodosa i, en algunes zones somes, Zostera noltii.
33.000 embarcacions
Un dels problemes principals és la gran acumulació d’embarcacions recreatives al litoral català durant l’estiu. En concret, el Govern calcula que n’hi ha unes 33.000, fet que incrementa el risc que les àncores destrossin el fons marí. L’aplicació permetrà ara localitzar els boscos i rebaixar el risc i l’impacte.
A més, la nova eina es podrà utilitzar sense cobertura, un fet habitual en moltes zones del litoral. L’aplicació estarà carregada al mòbil del patró i això permetrà al patró saber si al lloc on pretén tirar l’àncora hi ha, o no, un bosc marí.
El següent pas en aquesta matèria consistirà en integrar i completar tota la feina cartogràfica feta fins ara sobre els boscos i la resta d’hàbitats submarins catalans en el que serà el Mapa d’Hàbitats Marins del Litoral de Catalunya. Es tracta d’un projecte fixat a tres anys vista que conformarà un instrument indispensable per a millorar la planificació i gestió sostenible dels usos i activitats que es desenvolupen en el medi marí català garantint-ne la seva conservació futura.
El Departament d’Acció Climàtica destinarà a l’elaboració d’aquest Mapa 3.300.000 €, un 75% dels quals serà finançat pel Fons Europeu Marítim i de la Pesca.
