Fa uns dies el Govern anunciava la compra de 13 dessaladores d’aigua per fer front a l’episodi de sequera. D’aquestes 13 màquines, una gran dessaladora serà flotant i s’instal·larà al port de Barcelona per garantir l’aigua de boca a l’Àrea Metropolitana, si arribat el mes d’octubre, el sistema Ter-Llobregat entra en fase d’emergència II per falta de pluja.
Les altres 12 unitats, molt més petites, es compraran conjuntament amb el Consorci de la Costa Brava i en aquest cas s’instal·laran totes a l’Alt Empordà, 8 que entraran en servei entre juny i juliol. 4 a Roses, 4 a Empuriabrava, Castelló d’Empúries i que abastiran d’aigua potable per Castelló d’Empúries, Roses, Cadaqués, Llançà, Palau-saverdera, Vilajuïga, Garriguella, Pedret i Marzà, el Port de la Selva, Selva de Mar i la Mancomunitat de Pau.
Les altres 4 dessaladores es posaran a Empuriabrava per dessalar aigua marina. És previst que cobreixin el 35% de la demanda de 13 municipis de de la comarca, alguns ja en estat d’emergència II.
Però les mesures del govern davant la sequera no han contemplat encara cap dessaladora per la franja marítima del Baix Empordà. La resposta dels alcaldes dels municipis més poblats de la zona ha sigut diversa. El més crític de tots ha estat l’alcalde de Castell-Platja d’Aro, Maurici Jiménez, que assegura a Catalunya Informació que han estat oblidats: “De dues dessaladores proposades a les reunions amb el Consorci d’Aigües, ens quedem sense cap inversió en la millora dels recursos hídrics per una zona que multiplica per sis els habitants i on arribem a les 130.000 persones com a usuaris del nostre entorn urbà durant el mes d’agost”. Al seu parer, això és un “nou despropòsit de la Generalitat”. També considera que es tracta de l’abandonament d’un territori que, en tres mesos, “fa grans aportacions a les activitats turístiques que generen el 20% del PIB de les comarques gironines”.
Més comprensiu es mostra l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas. Considera que és “una bona mesura” que hi hagi dessaladores “com a mínim a l’Alt Empordà” i entén que el govern ja hauria de començar a pensar en el Baix Empordà. A més, ofereix un espai per ubicar-ne una: “A Sant Feliu hi ha un emplaçament idoni a la zona del port on hi ha una zona de bombeig d’aigües residuals”.
L’alcalde de Palamós, Lluís Puig, creu que el govern de la Generalitat ha encertat amb la prioritizació de l’Alt Empordà. “Té una certa lògica que la Generalitat i el Consorci Costa Brava hagi decidit aquestes mesures pensant primer en l’Alt Empordà perquè Boadella està al límit i es nodreixen exclusivament d’allà. Al Baix Empordà ho fem a través de Sau-Susqueda-Pasteral que estan un pèl millor. Tenim marge”. No descarta, però, que s’hagi de començar a pensar en la Costa Brava centre. “Si s’arribés a una situació complicada, es demanaria, de seguida, que s’actués”, matisa.
L’alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, també entén que ara s’hagi prioritzat l’Alt Empordà. “És la comarca en què és més complex perquè depenen de Boadella, que està molt baix i on hi ha hagut un sabotatge als pous de captació. Entenc que la prioritzin”. “A la Costa Brava centre i sud -continua-, com que ens alimentem del Pasteral i una part dels pous de Gualta, fruit de les reserves i de les últimes pluges, tenim garantit, segons em diuen, dotze mesos d’aigua amb normalitat”. Aprofita Fernández també per afirmar que hi ha una “falta total de planificació”. “Hi ha una improvisació total i un desgavell de govern. Sembla ser que no hi ha ningú que mani. Es comença a veure que deixaran de fer les inversions que cal fer. No podem dependre d’aquestes situacions climàtiques cícliques”, remarca.
