El projecte va viure el tret de sortida el passat 26 de juny amb la signatura de l’acord de col·laboració entre l’entitat ecologista i el Club Nàutic Port d’Aro en defensa d’aquesta planta aquàtica, i tindrà continuïtat el proper 12 d’agost a les 11 hores del matí amb la signatura i presentació als mitjans de comunicació del conveni entre el Grup de Natura Sterna i el Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols. El grup ecologista hi aportarà el seu personal tècnic i acadèmic, mentre que el club nàutic assumeix el cost del projecte.
La Posidònia Oceànica és una fanerògama endèmica del Mediterrani que es troba en regressió al litoral de la Costa Brava –i per extensió de tot Catalunya–, molt important per les praderies que és capaç de formar sota l’aigua: són l’hàbitat i la font d’alimentació de més de 1.000 espècies animals i 400 espècies d’algues, alhora que juguen un paper molt important per fixar el substrat i preservar les poques dunes marines intactes que queden a la nostra costa.
Jaume Ramot, president del Grup de Natura Sterna de la Vall d’Aro, remarca la importància de protegir aquesta planta evitant bussejar prop de les praderies, sobretot amb les aletes, o agafar-se a les fulles o arrossegant l’equip de busseig si no es porta ben amarrat, si bé el principal problema per a la seva conservació és el fondeig de vaixells damunt de les seves prades: “Malgrat que ja hi ha una legislació vigent que protegeix la Posidònia, la informació dels bons usos per a la seva protecció, com la necessitat d’ancorar les barques en les boies ecològiques ja existents, no acaba d’arribar a l’usuari final. Per això cal que clubs nàutics i empreses de lloguer d’embarcacions informin a la gent de l’impacte real que generen amb les seves embarcacions en el fons marí”.
Amb aquest objectiu, el Grup de Natura Sterna ha comptat amb la col·laboració de l’empresa especialitzada Natura Montfred, que ha realitzat immersions per catalogar les praderies de Posidònia existents a la zona i ha dissenyat uns fulletons informatius i cartells de gran format que deixen clar la importància d’aquestes fanerògames, que no són algues sinó plantes –tenen fulles, flors i fruits–, i tenen unes arrels capaces de fixar CO2 fins a 250 més per metre quadrat que un bosc tropical. També es remarca la importància d’utilitzar boies per ancorar, observar el fons marí per evitar zones fosques, recollir sempre l’àncora en vertical i buidar les sentines de les embarcacions a port reciclant les escombraries.
“És un projecte que neix a la Vall d’Aro, l’àrea d’influència del nostre grup”, conclou Ramot, “però es tracta d’una iniciativa que ens agradaria que apadrinessin tants clubs nàutics com sigui possible, i per això ens posem a la seva disposició per aportar tota la informació que sigui necessària i els recursos que estiguin al nostre abast”.
