En les ultimes setmanes, desenes d’articles i minuts de actualitat informativa, han inundat les portades de la majoria dels mitjans de comunicació sobre la irresponsabilitat dels joves en el temps de la pandèmia. De fet, i des del meu punt de vista, de forma simplista i injusta, durant setmanes, els joves semblàvem l’escull i justificació de l’augment de casos generalitzat no només a la nostra demarcació, sinó a tot Catalunya.
De fet, i com ja ens estem acostumant en aquesta societat de la immediatesa, vam caure en l’error de pensar que davant d’un escenari tant complex com és la COVID-19, una diagnosi simplista resoldria la problemàtica dels contagis a l’alça. Doncs no, com hem vist i de fet estem veient, els joves no pot ser de cap de les maneres raó necessària i suficient per a l’augment de contagis de la pandèmia, sinó que aquest té una dimensió molt més complexa i global.
El problema però des del meu punt de vista davant la criminalització dels joves, no només és la creació d’un estigma en la societat davant aquest col·lectiu, sinó que a més, ha ocultat problemàtiques preocupants d’un col·lectiu vulnerable com és el jovent. Anant des de la vulnerabilitat econòmica i l’augment d’atur, tal i com identifica un informa de l’ajuntament de Barcelona, fins altres problemàtiques menys senzilles d’identificar com l’afectació indirecte de les restriccions en aquest col·lectiu.
De fet, a hores d’ara, s’està identificant i posant en alerta des de sectors de l’educació, com les restriccions derivades de la COVID, provoquen un aïllament social dels joves que afecta de forma preocupant a la seva salut mental. En un moment de construcció de la personalitat, aquest aïllament social, pot provocar no només deficiències en termes curriculars, sinó que també, pot desestabilitzar emocionalment a un col·lectiu com el dels joves.
Per tant, més enllà de determinar possibles males praxis en la societat, si us plau, intentem cuidar-nos, intentem ser pro-actius i ajudar als col·lectius vulnerables.
- Publicitat -
- Publicitat -
