Senyores i senyors, amb tots vostès un espectacle que promet ser el millor, una exhibició que serà llarga i contundent. Amb tot vostès el Coronavirus: un agent infecciós microscòspic que és incapaç de créixer o reproduir-se si no és dins una cèl·lula hoste. (S’obre el teló). Molta gent espantada i cap aplaudiment (a diferència del què estem habitualment acostumats a veure als circs).
Així comença la funció d’un nou espectacle a nivell mundial del Gran Circ KataKrak. L’espectacle voltarà arreu del món amb tota la seva energia. Es basa en un nou concepte planetari on els protagonistes passen en una corda fluixa i l’equilibri global trontolla. La fragilitat depèn només de la rapidesa a l’adaptació a la nova realitat social.
Pengem d’un fil. Ja hem arribat al principi d’un nou camí. Estem davant d’una nova realitat, d’uns nous principis, d’unes noves prioritats, d’uns nous objectius, d’una nova forma d’entendre la vida.
El planeta Terra ens avisa i qui avisa no és traïdor. L’hem exprimit fins a consumir-lo, l’hem escanyat fins al límit, l’hem volgut liderar fins a l’extàsi i al final ens ha tornat el que ens mereixem. Li hem donat supèrbia, orgull, prepotència, li hem proporcionat arrogància i altivesa. El planeta Terra ens està parlant. Ens diu que hem capgirat l’ordre de les coses, que la política no és com la plantegem, que l’economia no és l’única raó del dia a dia, que les religions són bones si s’agafen com a forma d’espiritualitat i no com a models organitzatius. El planeta Terra ens vol explicar que l’estem alimentant amb toxines a tots nivells, sense cap excepció. I ell ens qüestiona els nostres actes. El planeta Terra, encara que no ho sembli ens torna a parar la mà i ens condona tots els nostres actes perversos.
Una situació sense precedents està portant la vida diària cap a camins insegurs, camins no descrits abans. Camins de dubtes i inestabilitats. Un enemic pràcticament invisible, que ataca sense discrimació i ho fa sense una pauta gaire clara, ens té confinats. Angoixats. Espantats. Avorrits. Desconcertats. L’única cosa que en sabem és que provoca una manca de salut important en el pacient i que és molt ràpid contaminant a la població. És un virus. I a vegades, dels virus n’hem fet burla. Aquest no és per riure. Ja ha provocat moltes morts i està complicant l’organització mundial. Té un gran poder, tot i ser microscòpic.
No podem deixar passar ni un minut més perquè el virus avança imparable. I ell, tot i la seva petitesa ens avisa. I la seva velocitat d’expansió té molt a veure amb el canvi urgent del model de societat que hem inventat entre tots i que, sense discrimació un a un, en som solidàriament culpables de la magnitud de la tragèdia. Hem de canviar el món amb la mateixa solidaritat que aquests dies ens estem quedant a casa, hem de proposar-nos de fer-ho. La distància de seguretat que hem de marcar amb la gent aquests dies té molt a veure amb la llunyania que hem de fer amb el model social actual. I el rentat de mans és la frase que defineix més bé el què hem de fer: marxar d’aquest sistema i no voler-ne saber res mai més. Parem el materialisme, frenem el consumisme a ultrança, no mesurem el dia a dia amb economia, oblidem les desigualtats socials i els conflictes de tots tipus, lluitem per un medi ambient sa, utilitzem el verb compartir més enllà de les xarxes socials, estimem-nos i parem les guerres, estimem el planeta Terra, relaxem l’estrés per anar cap enlloc, vivim, respirem, riem, juguem… .Hi som a temps. Fixeu-vos que són moltes mesures que ens toca fer aquests dies, com si es tractés d’un exercici d’aprenentatge. Si som bons observadors, escoltem el planeta que ens ho està demanant. Ens dóna una altra oportunitat després d’una bona dosi de càstig, com si es tractés d’un pare que alliçona al seu fill i que l’encamina a ser bona persona.
Tal com diu el cantant bisbalenc Miquel Abras “el karma és la justícia de la raó”. Sinó ens proposem fer un gir al sistema passarà que tornarem a caure altra vegada al mateix parany i no haurem entès res. Aquests dies tenim molt de temps per pensar. Aprofitem-lo.
