Marxaven joves i pobres i tornaven vells i rics. Els indians no venien a Catalunya amb les mans buides, sinó amb molts diners, i no hi ha lloc on això es vegi més clar que en els seus propis pobles: quan els indians arribaven ja es trobaven amb un poble molt diferent de com l’havien deixat: havia passat de ser rural a ser industrialitzat i urbanitzat. Però hi faltava un toc americà, i més que un toc, un gran toc.
Moltes de les coses que veiem pels municipis avui en dia existeixen gràcies als diners que van portar els indians. L’Anna Castellví, de la Xarxa de Municipis Indians, ens en fa cinc cèntims:
Sortim doncs de Begur, perquè a Catalunya hi ha 52 municipis indians, és a dir, 52 municipis on algun indià en tornar de les Ameriques hi va invertir. La majoria s’hi feia construir una casa, que ja es començava a fer abans que ell arribés, i variaven d’estil segons l’època: n’hi ha de neoclàssiques, modernistes i fins i tot noucentistes.
Els més rics es construïen palaus i si encara tenien més diners, feien obres per a tothom i invertien en edificis públics. Tan és així que una de les primeres torres de la sagrada família va ser pagada amb rendes indianes i per cert, tal i com ens explica anna Castellví, a Barcelona els indians també hi van deixar rastre, en tot el districte de Sant Andreu, pagat per un indià i els seus socis i en una casa molt coneguda.
Hem de tenir en compte que entre un 90 i 95 per cent del patrimoni indià està en mans privades, però tal i com dèiem, també van invertir en edificis públics, com per exemple, en els casinos, on hi feien vida social, o en els cementiris, tal i com ens concreta Castellví.
A la Xarxa de Municipis indians hi pertanyen 11 municipis del total, com Lloret de Mar, on molts lloretencs van posar diners i participar en el negoci de construcció de vaixells, i des d’on se’n dirigien molts cap a Cuba i Buenos Aires plens de vins, olis, teixits i tornaven a Catalunya carregats de cafè, cotó, tabac i rom. I de fet, va ser un indià lloretenc qui quan va tornar, va posar de moda el famós daikiri.
Tot i així no tots els municipis eren de costa: Si aneu a Sant Pere de Ribes, al garraf, veureu que està envoltat de vinyes, i justament aquest va ser el comerç que va fer prosperar a aquesta població i que arribava molt més enllà de Catalunya, fins i tot a Amèrica.
Un altre municipi seria Arenys de Mar, que havia estat un important punt d’exportació, o Blanes, des d’on van sortir gairebé 2.000 blanencs cap a Amèrica, sobretot Cuba i Puerto Rico. L’indià Agustí Vilaret és considerat el primer elaborador de cava amb l’empresa més antiga del sector, la MontFerrant, que va fundar a Blanes quan va tornar de les antilles. Pel que fa a Pals, no té gaire patrimoni indià, però si n’ha quedat alguna cosa és el famós i conegut arròs de pals. Pals no tindria el seu arròs si no hagués estat per l’indià Pere Coll i Rigau, que tal i com ens explica el seu besnét, Baltasar Parera, va començar fabricant llumins
A la meitat del segle XIX havien prohibit el conreu de l’arròs a tot l’Empordà perquè deien que provocava paludisme, però quan va tornar Pere Coll, va comprar les terres del Mas Gelabert i després d’un estira i arronsa molt llarg, el que Josep Pla va anomenar la “Guerra de l’Arròs” Pere Coll va aconseguir tots els permisos per tornar a conrear l’arròs.
I si els indians ens han deixat bon arròs, també ens han deixat això): no es podria dir que els indians van ser els portadors de les havaneres, però sí que és veritat que venen de Cuba i que quan les escoltem pensem, inevitablement, en Calella de Palafrugell. I és que Palafrugell també és un municipi indià, i fins i tot hi havia un grup de comerciants del poble a qui anomenaven “grup de Palafrugell”. També és conegut l’indià Josep Torres Jonama, que va construir escoles a Palafrugell, Pals i Regencós amb els seus diners.
De fet, a Torredembarra, l’escola Patronat Roig va ser construïda amb els diners de l’indià Antoni Roig i Copons, de manera que va aconseguir que l’educació arribés a tots els nens. Com a municipi indià Torredembarra va ser molt important perquè va acabar tenint permís perquè sortissin barcos cap a les amèriques.
Però tornem a l’Empordà perquè a Calonge també hi ha herència indiana, i en aquella època s’estava industrialitzant amb les fàbriques de taps de suro. Si haguéssim de destacar algun indià d’allà seria Artur Mundet, perquè es va inventar un nou tipus de tap que combinava el metall amb el suro. Montse Pérez, arxivera municipal de Calonge, ens explica l’importància de Mundet al municipi de Calonge
La paraula filantrop i indià sovint van juntes, i és que la història dels indians és la d’aquells que van anar a fer les Amèriques com a terra d’oportunitats però que sobretot, van tornar per deixar rastre de forma molt humanitària i altruista pels diversos municipis de Catalunya.
