El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) alerta que la temperatura de l’aigua del mar ha augmentat al voltant d’1,4 graus des dels anys 70 fins a l’actualitat a Catalunya, en coincidència amb altres punts del mar Mediterrani i també del món. De fet, en una entrevista amb l’ACN, concreta que durant els darrers anys les mitjanes mensuals han anat registrant anomalies “pràcticament de forma ininterrompuda” en un context d’escalfament global. Segons el responsable de l’Àrea de Climatologia, Marc Prohom, abans d’acabar el segle la temperatura de l’aigua del Mediterrani podria augmentar entre tres i quatre graus més i es preveu que el nivell del mar creixi al voltant d’un metre.
La temperatura del Mediterrani augmenta progressivament, tot i que no ho fa a un ritme igual d’accelerat que la temperatura de l’aire a causa de la inèrcia. El meteoròleg i divulgador Josep Pascual mesura la temperatura del mar a les illes Medes des del 1974. En una entrevista amb l’ACN, Pascual explica que aquesta diferència entre l’increment de temperatura de l’aire i de l’aigua es deu al fet que hi ha corrents marines que ajuden el mar a “autoregular-se”. Aquestes corrents fan que aigües més profundes passin a la superfície i, d’aquesta manera, la zona més calenta passa al fons del mar, on la temperatura és inferior. Per a Pascual, això serveix de “filtre”.
Tot i això, els registres indiquen una clara tendència a l’alça, arran d’un escalfament que “no és fruit de la variabilitat natural”, remarca Marc Prohom. Així, per exemple, aquest mes d’abril la temperatura marítima a Catalunya es troba entre mig i un grau per sobre del que tocaria. Un altre dels canvis que també preocupa als experts és que més enllà de l’augment de la temperatura a la superfície del mar, també puja la de les profunditats. Josep Pascual assegura que en els últims 30 anys, l’aigua que hi ha a 80 metres de profunditat és “mig grau més calenta”.
El registre més alt de temperatura a 80 metres de profunditat que periòdicament mesura Josep Pascual a les illes Medes (Baix Empordà) va ser l’octubre del 2018, quan es va arribar als 17,9 graus. Quan Pascual va començar a mesurar la temperatura el 1974, aquest mateix mes l’aigua estava quatre graus més freda, a 13,7 graus. Pel que fa a registres a nivell de superfície, el pic es troba el mes d’agost de l’any passat, quan de mitjana l’aigua estava a 25,2 graus.
Aquest augment de temperatura preocupa als experts de l’SMC, ja que es tracta d’una pujada “molt gran” que no s’havia produït mai en el passat i, de fet, encara que s’aturessin les emissions, els mars i oceans continuarien escalfant-se les pròximes dècades. “És com un transatlàntic, si li paréssim els motors continuaria caminant”, conclou el responsable de climatologia.
Impacte en ecosistemes
Tot plegat ja està impactant directament en els ecosistemes en forma d’una major mortaldat d’espècies, un augment de la migració de peixos a latituds diferents i una proliferació d’espècies exòtiques. L’augment de temperatura va acompanyat, a més, d’acidesa, que perjudica aquelles espècies que tenen esquelet i closca, disminuint la seva capacitat d’absorbir calci.
Josep Pascual remarca que el mar Mediterrani pateix “tropicalització” de la biodiversitat. Això vol dir que algunes espècies que habitaven cap al sud s’estan traslladant a la zona nord “perquè en el seu hàbitat natural fa massa calor”.
Fenòmens extrems propis del Carib
Paral·lelament, tal com ha explicat Prohom, l’escalfament provoca que hi hagi més humitat a l’atmosfera, més evaporació i, per tant, més energia perquè en “condicions favorables les grans tempestes es tornin més violentes”. Segons el responsable de l’SMC, en les pròximes dècades els fenòmens extrems podrien augmentar considerablement, amb un cert símil a aquells que es poden trobar al Carib.
“De moment tots els models marquen que hi haurà més fenòmens extrems: sequeres i precipitacions intenses de cara a meitat de segle”, alerta. Una situació “inquietant” que el responsable de climatologia recomana abordar des d’una vessant proactiva. Prohom conclou que “més d’hora que tard” es produiran “fenòmens propis de latituds més tropicals”, tot i que el Mediterrani té una complexitat elevada en ser un mar tancat, envoltat de muntanyes i amb moltes illes.
Un altre factor rellevant serà la pujada del nivell del mar, que es preveu que sigui d’un metre aproximadament de cara al 2100, afectant especialment zones “més exposades”, com per exemple els deltes.
De moment, en els últims trenta anys el nivell de l’aigua ja ha pujat “mig pam” a l’Estartit (Baix Empordà), el punt on Josep Pascual té un mareògraf que calcula el nivell de l’aigua des del gener del 1990. El meteoròleg ha detallat que, de moment, aquesta pujada de nivell fa que les platges reculin “mig metre per any”, i des del 1990 a l’Estartit hi ha entre 15 i 20 metres menys de platja.
Registres des del 1974
Josep Pascual va començar a registrar la temperatura de l’aigua de les illes Medes a partir del 1974. Ho fa dues vegades per setmana, i si bé al principi ho anotava en una llibreta, ara passa tots els registres a una base de dades digitalitzada, que li permet generar gràfiques sobre l’evolució de les temperatures i del nivell del mar.
Aprofita els dies que ha de fer bona mar per agafar la seva petita embarcació del port de l’Estartit i sortir en direcció a les illes Medes. Fa mesuraments en tres punts diferents que li permeten aconseguir la temperatura a diferents profunditats. El primer d’ells és abans d’arribar a les Medes i submergeix la sonda fins a 30 metres de profunditat.
En un segon punt, posa la sonda a 50 metres de profunditat, a l’altura de les tres illes, i finalment, quan passa les Medes, envia la sonda a 80 metres de profunditat. En aquest punt també utilitza el termòmetre de mercuri, el que ha fet servir tota la vida. Això li permet seguir la sèrie de dades que va començar el 1974.
Pascual anota a mà els registres del termòmetre en un full i ho fa amb tinta xina, perquè així “si ve una onada, no s’esborren els números”. En aquesta mateixa pàgina aprofita per anotar altres coses que veu, com ara ocells o peixos que volten per la zona protegida pel parc natural. Quan torna a port, agafa la vella bicicleta i torna cap a casa, on bolca les dades de la sonda a l’ordinador i hi afegeix les anotades manualment.
