Es tracta d’un plafó i de senyalització que recorda les tasques a què van ser sotmesos centenars de soldats republicans represaliats entre el 1940 i el 1942. L’espai quedarà així senyalitzat a la ciutat romana del jaciment com a punt de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. El plafó, a més, serà visible en l’itinerari de visita pública del conjunt arqueològic, a la zona propera a les restes de l’amfiteatre i la palestra, escenaris d’una part important d’aquests treballs. Es tracta d’una iniciativa conjunta del Memorial, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’Ajuntament de l’Escala.
Les excavacions arqueològiques d’Empúries es van reprendre en els anys immediatament posteriors a la fi de la Guerra Civil i a l’inici de la dictadura franquista. Per fer-los, van recórrer al treball forçat dels batallons disciplinaris de presoners de guerra que havien lluitat a l’exèrcit republicà.
Entre els mesos de setembre del 1940 i el març del 1941, s’hi van destinar els primers soldats presoners, que van formar part de la 4a Companyia del Batalló de Treballadors Figueres 71. Posteriorment, al desembre de 1941, s’hi va afegir una unitat del Batalló Disciplinari de Soldats Treballadors 46, que fins aleshores estava instal·lada a Punta Paloma (Cadis).
Aquesta unitat havia arribat a constar de 150 homes, que treballaven simultàniament a les excavacions arqueològiques. Ho van fer fins a principis de 1942, quan van ser traslladats a Mallorca per fer altres treballs. Més endavant, les excavacions van continuar, però ja amb la participació d’unitats més reduïdes de soldats de lleva.
Uns treballs poc coneguts
Després del conflicte, les primeres unitats de soldats presoners es van destinar, bàsicament, a reconstruir infraestructures que havien quedat malmeses durant la Guerra Civil i a instal·lar noves bateries de defensa. És poc conegut també que es van destinar treballadors forçats per reprendre les feines de descoberta de les restes arqueològiques de l’antiga ciutat romana d’Empúries.
Les tasques arqueològiques van ser supervisades per Martin Almagro Basch, responsable de les excavacions en el jaciment i també director del Museu Arqueològic de Barcelona des del 1939. Tot i que els treballs es van estendre en diversos llocs del conjunt arqueològic, es van centrar, bàsicament, a acabar de desenterrar la muralla meridional de la ciutat romana i a exhumar les restes trobades a l’amfiteatre i la palestra.
Les restes es trobaven cobertes amb potents nivells de sorres que es van haver d’extreure i carregar mitjançant la instal·lació de diverses línies de rails i vagonetes.
Els treballs es van fer en condicions molt dures i s’acompanyaven de càstigs freqüents. A tot això, s’hi afegia la precarietat i la insalubritat de l’allotjament, la manca d’higiene i les malalties freqüents, i una alimentació deficient, fins al punt de motivar freqüents gestos de solidaritat per part dels veïns de l’Escala.
El record d’aquesta part de la història s’havia recordat fins ara amb diverses exposicions, publicacions i conferències. També ha estat objecte de recerca i d’estudis específics però quedava pendent la instal·lació en el jaciment d’un element museogràfic estable de senyalització i d’informació per recordar-la i retre homenatge als seus protagonistes.
