Tots recordem algun mestre molt especial que va marcar la nostra infantesa de manera positiva. D’entre el magma de records i rostres del passat ens apareix nítidament la seva cara, les seves paraules, el seu tarannà i, d’alguna manera, ens provoca un petit somriure. No sabem què era, exactament, allò que el va fer o la va fer especial, però si que sabem que fou especial, i cadascú sap el seu perquè. Potser ens va despertar una vocació que ni tan sols sabíem que teníem, potser ens va fer comprendre una matèria fins aleshores indesxifrable, potser ens va acompanyar en un moment especialment delicat del nostre desenvolupament personal. Sigui com sigui, sabem del cert que sense aquella persona la nostra vida no hauria sigut igual.
Aquests dies hi he pensat per dos motius. El primer és perquè estic fent un màster de professorat on se’ns va fer aquesta pregunta, què recordes d’aquell professor o professora que et va marcar de jove i per què el recordes. I tothom, sense excepció, tenia el seu professor o professora ben present al cap. El segon, perquè la setmana passada vaig veure per les xarxes socials que el meu primer entrenador d’handbol es retirava després d’una vida dedicada a formar a nens com el que jo era fa gairebé quaranta anys.
L’Emilio Blanco va aparèixer a l’única escola pública que hi havia aleshores a la Bisbal per ensenyar-nos què era això de l’handbol, un esport poc conegut, aleshores. Venia de lluny, deien que havia jugat a l’Atlètic de Madrid i a nosaltres això ja ens semblava gros, que hagués decidit anar a fer una mena d’extraescolar a una escola d’un poble com la Bisbal, i se’ns va guanyar de seguida. Ens va encomanar la seva passió per aquest esport i va fer que un grapat de nanos bisbalencs hi acabéssim molt vinculats.
Des d’aleshores, l’Emilio ha continuat transmetent els seus coneixements i passió a moltes generacions de nens que han passat per l’Handbol Bordils, club al que ha estat vinculat durant molts i molts anys, fins que aquesta temporada ha posat el punt i final a la seva particular creuada, una vida dedicada a formar bons jugadors i bones persones, perquè tot va lligat. I estic segur que no soc l´única persona que, al mirar enrere, veurà en l’Emilio a un d’aquells mestres que ens ha marcat tant.
