Steven Spielberg torna al cinema familiar després de l’excel·lent El puente de los espías, i dirigeix aquesta adaptació basada en el conte de Roald Dahl del mateix títol. Spielberg s’ha envoltat de grans noms per tirar endavant aquest projecte: la música és del mític John Williams i el guió de Melissa Mathison, la guionista d’E.T. que portava molts anys allunyada de Hollywood i que va morir de càncer a finals de 2015.
La protagonista és Sofia, una nena que viu en un orfenat de Gran Bretanya. Durant una nit d’insomni treu el cap per la finestra i un gegant se l’emporta. El gegant és un bon jan que té com a missió protegir la nena dels gegants malvats comandats per Fleshlumpeater que planeja atemptar contra els interessos de la reina.
Un cop vista i valorant l’equip que hi ha estat al darrera, El gran amic gegant esdevé una autèntica decepció que no està a l’alçada dels genis creatius que l’han fet. Tots ens hem quedat bocabadats davant el gegant digitalitzat amb les faccions de Mark Rylance, recent guanyador de l’Oscar pel seu paper de Rudolf Abel a El puente de los espías, però alguna cosa no quadra. La pel·lícula no funciona perquè no té la màgia que se li suposa que ha de tenir. El conjunt és d’una fredor màxima impensable en un producte familiar dirigit per Spielberg. Els motius pels que es produeix això podrien ser varis i diversos. Primer per l’excés de digitalització. Malgrat que el gegant protagonista està molt ben fet, la resta de gegants se’ls veu tant artificials com els de Warcraft. Segon punt que crec que ha estat un error de calaix és la tria de la nena, la jove Ruby Barnhill que en cap moment aconsegueix transmetre cap emoció, malgrat ser la protagonista humana. Un error de càsting que perjudica a la pel·lícula.
Spielberg signa aquest film amb el segell Amblin, cosa que em sap molt de greu perquè en cap moment s’acosta a les famoses produccions dels 80 d’aquesta companyia. Catalogar-la de familiar és molt generós perquè clarament és una pel·lícula tremendament infantil que pot arribar a ser tediosa pels adults. Tècnicament, poc a dir, el gegant està tant ben fet com la tecnologia actual ho permet, però amb una mica menys de perfecció i una mica més d’ànima hagués millorat.
- Publicitat -
