El meu oncle, Víctor Alba que semblava tenir més experiència que ningú no només per la quantitat del llibres que havia llegit i els dos-cents que havia escrit, sempre s’escapava de donar consells sobre lectura amb l’excusa de “no et dono consells perquè ja saps equivocar-te sola”. I seguint la seva maner d’entendre la transmissió del coneixement procuro fer el que ell feia i deixar que sigui el qui em demana consell per la lectura el que descobreixi per si mateix els infinits tresors que amaguen els milers de milions de llibres que s’han escrit i entre ells els centenars o milers que entre biblioteques familiars , escolars o públiques tenim al nostre abast, perquè si be sembla mes còmode rebre consells de les persones que ens mereixen confiança, no hi ha forma mes profunda y deliciosa de descobrir un llibre que acostumar-se a remenar en els prestatges de llibres i anar imaginant a quin mon ens submergiran i quins nous camins se’ns obriran cap a un coneixement que ara desconeixem encara, igual que desconeixem, i amb prou feines podem endevinar, quina mena de nou plaer ens oferirà la lectura de les seves pàgines.
Avui però em saltaré aquest costum tan savi del meu oncle i us explicaré que un nou llibre, un dels molts ja publicats al 2021 , al menys la meva edició, m’ha deixat tant feliç i sorpresa que com si fos una excepció, que no ho es, m’han entrat ganes de compartir amb vosaltres i amb tothom que estigui al meu abast, la profunda alegria de trobar un text tan interessant, que desperta tanta curiositat, que atorga tan benestar i tant plaer, com aquest que estic llegint que recorre la historia del nostre mon amb una mirada diferent, la que neix de la passió per la lectura i te com a protagonista el llibre i tot el que sobre el llibre han parlat els escriptors s i els guerrers i els famosos de qualsevol disciplina i de qualsevol temps, conformant una historia que es la nostra, la que coneixem, però vista amb uns altres ulls que son els que ens faran adonar-nos dels infinits mons que tenim a la ma, només agafant un llibre del prestatge mes proper i veient en ell no nomes el que llegim, sinó la historia d’ell mateix, del llibre, dels seus orígens que arrossega i transforma, del seu manteniment i dels canvis com els que sostenen totes les coses vives d’acord o en contra dels esdeveniments que vam aprendre quan érem molt joves encara.
El infinito en un junco, de Irene Vallejo, es aquest extraordinari i bell llibre, no només per tot el que he dit sinó pel ritme del llenguatge, per un vocabulari ric i ben tractat, i pels mil encerts mes que fan d’aquest llarguíssim text una font de descobriments i plaer que no voldríem que s’acabés mai. Una glòria, sí.
