Estem en temps de canvis. La tecnologia en totes les seves formes, ara també amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial, ha provocat uns canvis generals a la societat. Tots aquests canvis també estant afectant a l’economia i a la política. Ens trobem amb una geopolítica que dibuixa un món multipolar, en el que els EUA, encara hegemònic, sobretot en capacitat militar i també econòmica, i, per altra part, emergeix la Xina cada vegada més consolidada en el seu rol de segona potència econòmica, amb permís de la UE. I pel que fa a Rússia, amb una davallada del seu poder polític i energètic, fet que l’empeny cap a la dependència de la Xina. I pel que fa a nosaltres, a la Unió Europea, seguim sent una potència econòmica que genera prop del 20% del PIB mundial, però som encara un nan polític i militar. Si a tot això hi afegim el reptes que tenim sobre la taula, com són els canvis tecnològics, la sostenibilitat del planeta, les desigualtats econòmiques, la gestió dels recursos energètics, l’evolució de la demografia i les debilitats de la democràcia vers l’autoritarisme, observem que ens endinsem a una geoestratègia basada en la multilateralitat, en la que la majoria de reptes són d’abast mundial i que, per tant, necessiten de la col·laboració i consens de tots els estats del planeta. Així, anem cap a unes poques àrees d’influència grans, a la que els diferents estats s’aniran incorporant. Un món que deixa enrere els equilibris sorgits desprès de la II Guerra Mundial, per situar-se en un espai multipolar en el que convindria que les instituciones internacionals es reformessin i servissin per gestionar, juntament amb els estats, els grans reptes que tenim. Si ho aconseguim, tothom en dirà be.
