El propi museu com a objecte de reflexió i de creació artística. Aquesta és la innovadora proposta del nou cicle d’art contemporani de producció pròpia que ha engegat el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí sota el títol Desplaçaments. Ressonàncies contemporànies. Amb aquesta engrescadora proposta, cada any es convidarà a dos artistes per tal que dialoguin amb l’equipament a partir de l’exploració de tot allò que representa l’activitat del museu: exposició permanent, arxiu documental, documents custodiats, fons de reserva, etc.
La iniciativa respon a la voluntat d’establir una ressonància contemporània respecte a tot allò que representa el museu. A partir d’aquí l’artista dona forma a unes propostes que parteixen d’alguns d’aquests elements però que, al mateix temps, activen una reflexió des dels interessos inherents a les seves pràctiques artístiques.
El projecte estarà comissariat per la cooperativa Cultural Rizoma i neix amb la voluntat d’establir una certa continuïtat argumental entre l’objecte d’estudi del museu i la sala dedicada a la difusió de les pràctiques artístiques contemporànies, teixint uns vincles més estables i activant un joc de ressonàncies entre ambdós espais. El 2020 s’havien previst dues exposicions però la situació causada per la COVID19 ha obligat a replantejar la programació i només es portarà a terme una exposició.
«Les arecàcies» de Marta Negre
La primera de les exposicions del nou cicle, que es podrà veure a partir del proper dilluns 6 de juliol i fins al dia 14 de setembre, a l’Espai Montgrí, anirà a càrrec de Marta Negre (Santa Coloma de Farners, 1973), doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i professora agregada del Departament d’Arts Visuals i Disseny de la mateixa universitat. El seu treball pren com a punt de partida el jardí deCan Quintana, actual seu del Museu de la Mediterrània. Les palmeres que encara es conserven en aquest espai actuen com a detonador d’una recerca al voltant de la història de l’edifici i de la família que el va habitar.
El procés d’investigació de Marta Negre s’ha focalitzat en les fonts documentals que custodia el Centre de Documentació del Museu, activant un projecte que proposa una reflexió entorn d’un moment històric i vivencial concret, que coincideix amb el naixement dels nacionalismes, la desfeta definitiva de l’imperi espanyol, l’aparició de les lluites socials i de la revolució industrial.
L’exposició resultant, «Les arecàcies» (nom amb el qual també es designa la família de les palmeres), conjuga tota una sèrie de gestos que posen de manifest totes aquestes qüestions i que exemplifiquen d’una manera molt clara el creixent interès que evidencia l’artista en les seves darreres produccions per la història i la memòria que contenen els objectes i els llocs. Aquest conjunt de gestos es despleguen a l’Espai Montgrí mitjançant formats diversos, que van des d’una fotografia amb la posada en escena d’un seguit de plantes que originalment es trobaven al jardí de Can Quintana, un mural que fa referència a la nomenclatura d’aquest mateix herbari, imatges i documents d’arxiu de l’època i una peça sonora que juga amb la reinterpretació d’una cançó romàntica creada per Carlos Manuel de Céspedes -pare de la pàtria cubana- convertida en havanera, entre d’altres.
Accions paral·leles a l’exposició
La proposta es complementa amb una petita mostra a La Sala de Torroella de Montgrí d’algunes peces del projecte Pedra, paper, tisores de la mateixa artista, que connecta amb algunes de les idees que es despleguen a l’Espai Montgrí i que permet, al mateix temps, aproximar l’art contemporani a un públic més ampli.
Atenint-nos a la singularitat de la situació actual, al llarg de l’exposició s’han programat dues visites guiades, els dissabtes 11 de juliol i 8 d’agost a les 19h, i dos tallers intergeneracionals, els divendres 31 de juliol a les 19h i 21 d’agost a les 18h. A part s’han realitzat propostes de dinamització online per tal d’aproximar els continguts de l’exposició més enllà de l’experiència física, que s’aniran anunciant des del web del museu.
———————
Marta Negre (Santa Coloma de Farners, 1973) és doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i professora agregada del Departament d’Arts Visuals i Disseny de la mateixa universitat. Tot i que en bona part dels seus treballs utilitza la fotografia, Marta Negre no es considera fotògrafa, sinó una artista que utilitza aquest mitjà combinant-lo amb d’altres.
Els seus treballs fotogràfics destaquen per una aproximació als llocs i a les coses allunyada de la pulsió documental. En aquest sentit, la seva tesi doctoral, titulada «L’escenografia en la fotografia contemporània. Creació de ficcions, creació de noves realitats» resulta reveladora; en la majoria dels seus treballs posa en funcionament tot un aparell escenogràfic molt acurat amb l’objectiu d’introduir el misteri, l’estranyesa i, en definitiva, la ficció dins d’aquest llenguatge i allunyar-se de l’aproximació documental -o del pur registre- d’aquest objecte. En les seves primeres obres, aquestes ficcions anaven acompanyades de recursos cinematogràfics i pictòrics -com el clarobscur-, mentre que en les seves darreres produccions destaca un interès acusat per la història i la memòria dels objectes i els llocs.
Com a artista ha exposat en diverses galeries (Senda Espai 292, ADN, T4, Galeria Benito Esteban i Exposicions Sis) i institucions públiques i privades, com són Alcalà 31, Can Palauet (Mataró), Centre Cultural la Mercè, Bòlit Centre d’Art Contemporani (Girona), Arts Santa Mònica, Fundació Felícia Fuster (Barcelona) i Centre d’Estudis Catalans (París), entre altres.
En l’àmbit acadèmic i de la investigació ha publicat diversos estudis teòrics sobre la cultura visual i ha fet estades de recerca a l’ENSBA de París, a la Universitat de Rennes 2 – HauteBretagne, a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Lisboa i a Ar. Co., també a la capital portuguesa.
Més informació: http://www.martanegre.net/
