El Museu del Suro participa en el 21è Cap de Setmana Ibèric amb una visita guiada i un taller d’arqueologia i ceràmica al poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda a Llafranc.
El dissabte 2 i el diumenge 3 d’octubre de 2021 se celebrarà a tot Catalunya el 21è Cap de Setmana Ibèric. Aquesta festa està organitzada anualment per la Ruta dels Ibers, projecte del Museu d’Arqueologia de Catalunya amb l’objectiu de promocionar tots els jaciments ibers del territori.
Les activitats que s’organitzen tenen la voluntat de descobrir com era la vida dels ibers fa més de 2.200 anys a les nostres terres; una societat avançada que comerciava amb grecs, fenicis i romans, i de la que ens han arribat molts vestigis i alguns enigmes, com l’escriptura que encara no s’ha desxifrat.
En aquesta nova edició, sota el lema Ibers, territori connectat es vol divulgar com es relacionaven entre els diferents pobles ibers i amb comerciants d’arreu de la Mediterrània. Tot i que no hi havia les vies de comunicació actuals o eines tan potents com Internet, les societats ibèriques establien contacta entre elles. El comerç, tant terrestre com marítim, apropava cultures i propiciava l’intercanvi d’idees i productes. Així que, tot i que els poblats estaven allunyats no suposava un obstacle per establir forts lligams entre les seves gents. No tenien xarxes socials, però estaven molt al dia de les notícies que hi passaven al seu voltant.
El jaciment iber de Sant Sebastià de la Guarda
Fa cinc anys que el poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda a Llafranc forma part de la Ruta dels Ibers. Aquest any el servei educatiu del museu ha creat una activitat familiar de divulgació anomenada: Ibers i grecs, les relacions comercials de dues cultures diferents, que es realitzarà, de forma gratuïta, el dissabte 2 d’octubre a les 17.30 h.
A través d’aquesta acció, dirigida a famílies amb infants a partir de sis anys, es podrà conèixer de manera didàctica i amena el perquè de la situació estratègica del poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, quines eren les relacions amb poblats ibers propers i quina influència van tenir els assentaments grecs d’Empúries. Es posarà especial atenció en la tasca dels i les arqueòlogues amb l’objectiu de promoure vocació. Durant el recorregut els participants crearan el fil conductor de les explicacions a través de les diferents troballes arqueològiques que sorgeixin al taller. Finalment podran fer una peça de ceràmica i fins i tot escriure el nom en iber.
Les primeres excavacions programades a Sant Sebastià s’iniciaren l’any 1984 i van seguir fins a l’any 1987. Amb les obres de remodelació de l’antiga hostatgeria, als anys 1990, es van fer campanyes d’urgència per poder documentar les noves troballes, ja que el jaciment arqueològic també s’estén per sota les construccions. Per millorar el coneixement del jaciment l’Ajuntament de Palafrugell es va plantejar la realització d’excavacions de forma continuada, per això es va signar un conveni de col·laboració amb la Universitat de Girona, sota l’empara de la qual es varen fer campanyes anuals des de 1998 fins a 2008, finalitzant amb la consolidació de les estructures excavades i l’adequació del recinte per ser visitat de forma lliure.
El Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda, situat sobre un penya-segat, és el testimoni de l’ocupació d’un lloc privilegiat des de fa, almenys, 2.600 anys. A part de la visita al jaciment ibèric (segles VI a I aC), es pot gaudir d’una torre de guaita del segle XV (Bé Cultural d’Interès Nacional), una ermita i hostatgeria del segle XVIII i un far del segle XIX.
D