Tom McGrath, responsable de la saga Madagascar, adapta un llibre il·lustrat infantil que ens explica les conseqüències en una llar de l’arribada d’un nou germanet.
El protagonista és Tim, un nen de 7 anys amb una imaginació desbordant, que haurà de fer front a l’arribada del seu germà en un taxi, amb un maletí en mà i amb una veu adulta (la d’Alec Baldwin en la versió original). La seva rivalitat queda aparcada quan Tim descobreix que el bebè és en realitat un espia amb la missió de fer-se amb un càrrec directiu en l’empresa que fabrica bebès, el qual acomplerta la missió, marxarà.
Curiosament la pel·lícula ha funcionat molt bé en taquilla tot i tractar-se d’un producte no habitual en animació, malgrat que la mainada no acabi d’entendre el sentit metafòric de la proposta. Com adult, tinc la sensació que jo també m’he perdut alguna cosa, així que no sabria dir a quin públic va dirigida.
Encara que ens trobem davant una trama dispersa i molt millorable, visualment destaca per la recreació dels mons imaginaris de Tim i com emmotlla la seva realitat, que és el que més val la pena de la pel·lícula. Aquest és el punt on hauria d’haver incidit la pel·lícula enlloc de buscar metàfores empresarials a través del naixement d’un germanet a la família. Aquest moments venen adornats per un estil d’animació que s’inspira i recrea la dels dibuixos animats nord-americans dels anys 60. En aquest instant la pel·lícula es converteix en tota una delícia per la imaginació i colors que inunden la pantalla.
El nadó en cap no passarà a la història, més aviat serà oblidada aviat, però això no deixarà que ni que sigui gratant només la superfície de la pel·lícula, els nens i nenes s’entretinguin durant una hora i mitja sense valorar cap complexitat narrativa.
El protagonista és Tim, un nen de 7 anys amb una imaginació desbordant, que haurà de fer front a l’arribada del seu germà en un taxi, amb un maletí en mà i amb una veu adulta (la d’Alec Baldwin en la versió original). La seva rivalitat queda aparcada quan Tim descobreix que el bebè és en realitat un espia amb la missió de fer-se amb un càrrec directiu en l’empresa que fabrica bebès, el qual acomplerta la missió, marxarà.
Curiosament la pel·lícula ha funcionat molt bé en taquilla tot i tractar-se d’un producte no habitual en animació, malgrat que la mainada no acabi d’entendre el sentit metafòric de la proposta. Com adult, tinc la sensació que jo també m’he perdut alguna cosa, així que no sabria dir a quin públic va dirigida.
Encara que ens trobem davant una trama dispersa i molt millorable, visualment destaca per la recreació dels mons imaginaris de Tim i com emmotlla la seva realitat, que és el que més val la pena de la pel·lícula. Aquest és el punt on hauria d’haver incidit la pel·lícula enlloc de buscar metàfores empresarials a través del naixement d’un germanet a la família. Aquest moments venen adornats per un estil d’animació que s’inspira i recrea la dels dibuixos animats nord-americans dels anys 60. En aquest instant la pel·lícula es converteix en tota una delícia per la imaginació i colors que inunden la pantalla.
El nadó en cap no passarà a la història, més aviat serà oblidada aviat, però això no deixarà que ni que sigui gratant només la superfície de la pel·lícula, els nens i nenes s’entretinguin durant una hora i mitja sense valorar cap complexitat narrativa.
- Publicitat -
