Ara pensava que aquella frase feta que diu que “el nom no fa la cosa” ha perdut el sentit.
D’allò que les nostres mares i avies han fet tot a la vida, planificar que es menjarà durant la setmana, anar a comprar i cuinar, per no anar a corre cuita cada migdia, ara se’n diu “Batch cooking”. I sí, quan elles ens ho deien en entrava per una orella i ens sortia per l’altra, i ara ens empassem vídeos de youtube de gent tallant verdures i ordenant tapers a la nevera.
De fer una tarda de sofà i manta ara en diuen “Nesting” – ve de “nest” que en anglès vol diu niu- un terme molt més “etiquetable” que no pas “fer el gos al sofà”.
Ara els americans han descobert que la roba es pot estendre al sol i que no cal una assecadora, en diuen “Sundriying”. També han descobert les cafeteres italianes de tota la vida com una cosa super moderna i ecològica, ves per on, ara ja no els caldrà agafar la seva Pick Up per anar a una cafeteria de franquícia ni comprar capsules de cafè.
Es curiós com allò que s’ha fet tota la vida a casa nostra, i que en algun moment vam començar a pensar que ens feia semblar pobres o avorrits, de cop i volta t’ho ve explicar algú de fora amb un nom que no acabes d’entendre i torna a semblar una cosa la mar de desitjable.
Els que també sempre han tingut traça en fer semblar coses senzilles quelcom extraordinari, son els francesos. Ara s’han inventat el terme “NBN” (Netflix, Baguette, Netflix) per fer semblar modern un acte de sedentarisme màxim com el d’estar tot el dia al llit veient una sèrie o pel·lícula a Netflix i únicament aixecar-se per sortir a comprar menjar, en aquest cas de “clixé parisenc”, una baguette. Deu ser que a França no els han arribat aquestes empreses de missatgeria que et porten menjar a qualsevol hora del dia…
