El nus la flor és el nom de l’espectacle que Joventuts Musicals de la Bisbal va presentar diumenge al Teatre Mundial. Un recital format per un recull de poemes inèdits de Casasses i alhora un cicle original de 43 peces musicals a l’entorn d’aquesta selecció.
El jove pianista i compositor Daniel Ariño pren una selecció del poemari i els musica de dues maneres diferents: l’una per a veu parlada i piano, i l’altra per a veu cantada i piano, una aposta per crear un gran cicle de cançó i recitat en català.
La poesia de Casasses recitada per ell mateix, la veu de Maria Mauri i el so màgic del piano d’Ariño conflueixen en aquesta aposta per crear un gran cicle de cançó i recitat en català que integra diferents tendències estètiques, des de l’impressionisme, el modernisme fins el jazz,el flamenc o la música de cabaret.
L’espectacle sorpren per la seva gosadia i no deixa ningú indiferent tal i com es va poder evidenciar diumenge a la Bisbal. Alguns comentaris recollits a la sortida del Mundial eren pràcticament unànims en la glosa del recitat de Casasses i l’embolcall musical d’Ariño, mentre que sobre el tractament líric de l’espectacle a càrrec de Maria Mauri s’hi van escoltar algunes crítiques, ja que tot i la seva fantàstica veu que ningú discutia, alguns espectadors consideraven que es feia difícil entendre les lletres de les poesies.
De tota manera i respectant totes les opinions la experiencia va resultar força interessant i enriquidora i un encert la seva programació per Joventuts Musicals de la Bisbal.
