La nit del 5 d’agost al Festival Porta Ferrada no deixà indiferent a ningú dels oients presents. Doncs en una nit més aviat fresca del que és habitual a aquestes alçades d’estiu, ens visitava un grup especial. Un grup d’aquells que tenen la seva pròpia essència i que sabem que perdurarà en el temps, ja que les petjades que han marcat al llarg de la seva llarga història són obres d’art que no deixaran de ser escoltades i, sobretot, ballades.
Permeteu-me valorar a nivell emocional el fet que hi hagi un grup amb 14 integrants que siguin capaces de transmetre’ns TANT amb tan poc temps.
Doncs amb tan sols una hora i mitja de durada, el clima que es va generar al “Guíxols Arena” de Sant Feliu de Guíxols va canviar radicalment. A l’inici, més del 90% del públic se situava assegut en els diferents seients repartits per l’espai i, les persones restants, ja dempeus, a banda i banda de l’escenari per poder moure l’esquelet. Aquesta realitat canvià al cap de poques cançons gràcies al ritme frenètic de la banda, que provocà que finalment s’aixequessin la totalitat dels/es espectadors/es.
Disco, Jazz, Gòspel, Pop, Blues, Psicodèlia, Folk, Rock and roll, funk… Infinitat de gèneres musicals barrejats i tractats amb gust, que demostraven l’evolució constant i que són cultura viva, si si!… la que no morirà mai, com dèiem.
M’agradaria destacar que la mitjana d’edat del públic en general era força elevada, però que, alhora, s’hi podien veure persones molt més joves també gaudint de temes que varen néixer per ser escoltades als anys 70. Tan subjectiva com objectivament, aquesta realitat m’emociona.
Enhorabona des d’aquí, petit i humil espai, a l’acústica del festival i a la mateixa banda. Escoltar aquests temes mítics com el “September” (Do your remember… dancin’ in September) amb tanta qualitat en el so ambient és un luxe!!
Per cert, què creieu que se n’ha fet del quart element de la natura, l’aigua, en el grup anomenat “Terra, aire i foc”?
