No sé què en penseu vosaltres, però jo tinc la sensació que amb la cerca constant de la comoditat i la seguretat cada vegada ens creem més riscos. I aquesta setmana n’hem vist un altre exemple, amb el tema dels terres dels parcs infantils. Per estalviar a la mainada un nyanyo o un pelat hem acabat exposant-los a respirar productes químics i a contribuir encara més en la contaminació ambiental.
I és que els humans som essers contradictoris. Per una banda, s’espera el cap de setmana per passar temps a l’aire lliure i gaudir de la natura, per l’altra, en el dia a dia la natura ens fa nosa -les fulles dels arbres, les plantes, els ocells fan brut- i cada cop s’ha apostat més per places dures sens un bri d’ombra.
La producció de cautxú sintètic implica processos químics que poden ser perjudicials per al medi ambient. A més a més, amb el temps, el cautxú es desgasta, alliberant microplàstics que contaminen l’entorn i potencialment afecten la salut dels nens.
Els terres de cautxú, al igual que el formigó, també contribueixen a aquest efecte illa de calor, retenint la calor i fent que els parcs siguin menys confortables durant els dies calorosos. A més, limiten la interacció dels nens amb elements naturals, restringint oportunitats de joc creatiu.
Renaturalitzar aquests espais porta nombrosos avantatges. La vegetació i la sorra no sols regulen millor la temperatura, creant ambients més frescos, sinó que també fomenten el joc imaginatiu i la connexió amb la natura. Aquests materials són més sostenibles, requereixen menys manteniment costós i contribueixen a la biodiversitat urbana,milloren la qualitat de l’aire, proporcionen hàbitats per a la fauna local i permeten l’absorció de l’aigua, ajudant a recarregar els aqüífers subterranis i reduint la probabilitat d’inundacions urbanes.
Transformar els parcs infantils en oasis naturals és un pas cap a un futur més saludable i segur per a tothom.
