Quan algú és tan gran i té la capacitat de fer màgia amb les seves paraules, amb la seva veu i inclús amb l’única companyia de la seva presència, esperes no esperar més d’ell, i quan penses que potser ja ha arribat al màxim del que es pot arribar, llavors, va, i et sorprèn amb més màgia. I això és el que va fer el Manolo Garcia fa dos dies a Sant Feliu de Guíxols, quan amb la seva senzillesa, saber estar i generositat va compartir més màgia, la màgia que es desprèn, no sols de les seves pintures, dibuixos i escultures, sinó la màgia que desprèn ell mateix, l’autèntica màgia, la màgia de veritat, la màgia dels artistes, aquella que fa que els més grans siguin tan accessibles i propers.
Ja fa molts anys que el Manolo Garcia forma part de la melodia de la meva vida, ja fa molts anys que la seva veu i les notes de les seves cançons van amb mi a la butxaca, i per què no dir-ho, al cor, sobretot la meva estimada “Querida Milagros”, que trec dia sí i dia també perquè m’ensenyi que el sol pot compartir-se i escalfar amb molt d’amor. I ja fa molt de temps, quan vaig decidir escriure la trilogia Des de dins, que vaig incloure al Manolo Garcia, les seves paraules i la seva música en l’últim llibre d’aquesta trilogia, “Papallones!!!”, com essència del canvi que va aconseguir, sense saber-ho, en una nena de 14 anys. I ara, descobreixo que pinta i fa escultures, Manolo Garcia pintor i escultor!!!
Fa temps que aquest artista es tanca en el seu món i expressa a través dels pinzells, el llapis i els troncs humanitzats la seva màgia, i ara fins l’agost, ens deixa una mica al museu de Sant Feliu de Guíxols per poder accedir a part de la seva ànima, perquè els artistes de veritat són tan generosos que comparteixen una part d’ella en tot allò que fan. Imatges oníriques, postals acolorides de vida i somni, part d’arbres que viuen més enllà del bosc… I avui, torno a gaudir de més màgia, avui amb les seves cançons a Porta Ferrada. Mai un últim de la fila havia estat tant el primer!!!
(Sàbel Gámez)
