Avui parlem de fets estrangers que ens afecten com si s’esdevinguessin al nostre país.
Emmanuel Macron ha guanyat la segona volta de les eleccions franceses en uns comicis amb un índex alt d’abstenció i de vots en blanc. Macron ha tret un 66% dels vots, mentre que el Front Nacional de Marine Lepen s’ha quedat amb 34%. Les dues xifres són importants, perquè les dues formacions han assolit molt bons resultats.
Ara que s’ha acabat el soroll que deia que l’extrema dreta es menjaria França, ara és el moment de pensar en demà, ens agradi o no ens agradi el resultat electoral del país veí. Al meu modest entendre, les virtuts del nou president francès de moment són poques, però essencials.
1) És molt jove. Reafirma un fet que els països del nord tenen clar: la joventut no és un inconvenient per ocupar càrrecs d’alta responsabilitat, sigui quin sigui l’àmbit.
2) És relativament desconegut. Vull dir que, malgrat haver dut la cartera d’Economia amb el govern socialista, no fa gaire temps que se’l veu als mitjans, cosa que li deixa una mica més de marge, sense el llast de les hemeroteques.
3) Ha frenat (i no pas aturat) el populisme lepenià. Ara té uns anys per desmuntar-lo amb arguments i fets.
Ara veurem què fa amb el paquet de responsabilitats (atur, terrorisme, les minories, Europa, Síria, i un llarguíssim etcètera que també inclou la petanca, Catalunya i el Brèxit).
