La de dilluns passat va ser una nit moguda, a la Bisbal. Una sèrie de robatoris o intents de en diversos establiments del centre de la vila van fer saltar el nerviosisme i les alarmes entre la població. Aquesta darrera onada d’assalts s’agermana amb una sèrie de robatoris a domicilis particulars que, en el darrer mes i mig, ha afectat a diverses cases de la capital empordanesa i a poblacions veïnes.
Amb tot, la policia s’inclina a pensar que són dos grups diferents, els autors dels diversos furts; l’un, format per dues persones locals amb antecedents; i, uns altres, perpetrats per una banda amb nom de l’Europa oriental.
El fet, però, és que fets com aquest activen el racisme latent que moltes persones porten a dins, moltes vegades de manera inconscient. Les xarxes en parlen i fins i tot s’atreveixen a assenyalar a determinades persones pel fet de ser de determinat col·lectiu, com el magribí, encara que no tinguin cap prova de la implicació d’aquestes persones amb els fets ocorreguts. Però inclús si els autors dels darrers actes vandàlics fossin magribins, tailandesos o catalans, qualsevol relació dels fets amb l’origen de les persones que han comès tals actes suposa un greu cas de racisme flagrant.
Per què? Perquè cap col·lectiu comet cap crim o delicte. Ho fan individus com vostè i com jo. Que siguin d’aquí o d’allà no hi té res a veure i és irrellevant. Però el racisme utilitza aquests mecanismes per a criminalitzar col·lectius sencers. Dir: Ei, he vist un magrebí sospitós amb caputxa, no serveix per identificar a l’individu en qüestió en el cas que hagi fet res mal fet, sinó per a criminalitzar a tot un col·lectiu. A partir d’aquell moment, qualsevol magrebí amb caputxa passa a ser sospitós.
Així funciona, el racisme. Agafa les accions individuals i les trasllada al col·lectiu. Així, també, es justifiquen càstigs diferents segons l’origen dels delinqüents. Sobre l’estranger no només recaurà la possibilitat d’entrar a presó pel delicte comès, sinó que tindrà a sobre l’afegit de l’amenaça d’expulsió. Quan els càstigs no són iguals per a tothom, sinó que varien segons l’origen de les persones, aleshores podem parlar sense embuts que el racisme latent a la societat també està ben reflectit en el sistema penal i de justícia.
