Des del dissabte fins al 31 d’octubre, el Museu del Suro de Catalunya-Palafrugell acollirà l’exposició De l’exili a Palafrugell. Pintura de Floreal Radresa. Una exposició que reuneix una cinquantena d’obres pintades entre 1970 i 1996 de caràcter realista expressionista i en negació a relacionar-se amb l’estil abstracte. Així ens presenta l’exposició, la que va ser la seva esposa durant més de vint anys, la restauradora belga Joëlle Lemmers.
Recuperant la història de Floreal Radresa, convé ressaltar que aquest artista nascut a la Catalunya del Nord, en una família d’arrels anarcosindicalistes exiliada a Perpinyà durant la Guerra Civil, va escollir la vila de Palafrugell per passar-hi els últims anys de la seva vida.
El rerefons polític i compromès dels seus orígens va estar sempre present en la seva obra. El pare de l’artista, Francesc Isgleas, també s’havia hagut d’exiliar a Perpinyà per motius ideològics. Allà, va conèixer Flora Isgleas, amb qui va tenir dos fills: Helios i Floreal.
Joëlle Lemmers, comparteix que Radresa va deixar la seva petjada a diferents indrets el món. Des de la Perpinyà natal, a París, a Brussel·les i a Barcelona, on va ingressar a l’escola Massana i va treballar al taller de Joaquim Bartolí.
Sobre la seva relació amb Palafrugell, l’artista passava temporades a Palafrugell, on el pare de Floreal tenia casa i on ell mateix va acabar establint-se el 1974. Escollint la vila de Palafrugell com la seva llar. Aquí va tenir-hi el taller i va formar una família amb la Joëlle Lemmens, en un entorn on es va sentir acollit.
Tornant al recull d’obres de l’exposició, Lemmers menciona de nou el rerefons polític i fa referència al caràcter d’actualitat de les obres. Les quals expressen una realitat que encara és present a les vides de tothom i a la situació en la qual vivim política i socialment.
Per concloure, Lemmers comparteix amb nosaltres un petit fragment producte d’una de les altres passions de Floreal, que era escriure. “La ironia i la crítica són presents a la meva obra, és perquè estic profundament enamorat de l’ésser humà al qual critico amb tendresa, però amb tot allò que menys m’agrada de nosaltres, encara que no serveixi de res.”
