El Baix Empordà ofereix un panorama divers en la gestió dels residus municipals, amb diferències significatives entre pobles pel que fa als tipus de materials reciclats i les quantitats recollides. Segons dades de l’Agència de residus de Catalunya les fraccions principals són la matèria orgànica, el paper i cartró, i el vidre, amb una presència destacada també dels envasos lleugers i residus voluminosos. Aquestes dades reflecteixen no només la capacitat de les administracions locals per implementar sistemes de recollida efectius, sinó també el nivell de conscienciació de la ciutadania.
Matèria orgànica: el motor del reciclatge
La matèria orgànica és el tipus de residu més rellevant al Baix Empordà, representant una part substancial del reciclatge total. Aquest residu inclou restes de menjar i altres materials biodegradables que, una vegada recollits, són transformats en compost per al sector agrícola o la jardineria. Municipis com Begur, amb 1.000,48 tones recollides, lideren aquesta fracció gràcies a l’eficiència del sistema porta a porta i una població sensibilitzada. Palafrugell, amb 950,2 tones, és un altre referent destacat, impulsat per la seva densitat poblacional i una oferta àmplia de serveis de recollida.
Municipis més petits també mostren resultats significatius en proporció al seu nombre d’habitants. Albons, amb 33,8 tones, i Forallac, amb 59,2 tones, són exemples de bones pràctiques que podrien replicar-se en altres pobles. En canvi, La Bisbal d’Empordà, tot i recollir 627,33 tones, encara necessita millorar la gestió global per assolir millors índexs de reciclatge.
Paper i cartró: l’eficiència del reciclatge comercial
El paper i cartró és una de les fraccions amb millor comportament gràcies a la seva gestió centralitzada i el suport del sector comercial, que genera grans volums d’aquest tipus de residu. La Bisbal d’Empordà encapçala la recollida amb 271,53 tones, resultat d’una xarxa consolidada de punts de recollida i l’activitat econòmica del municipi. Begur (256,3 tones) i Palafrugell (290,5 tones) segueixen aquesta tendència, amb una gran part del volum procedent del sector turístic.
Municipis com Ullà i Regencós, amb xifres més modestes, han aconseguit optimitzar els seus recursos per assolir proporcions adequades en relació amb la seva població. D’altra banda, municipis com Torroella de Montgrí (182 tones) poden millorar amb una gestió més adaptada a les seves característiques, especialment en zones amb una elevada densitat de visitants.
Vidre: un residu clau en zones turístiques
El vidre és un altre dels residus protagonistes al Baix Empordà, especialment a municipis amb una forta activitat turística, com Begur, que lidera aquesta fracció amb 502,86 tones recollides. Palafrugell, amb 286,4 tones, i La Bisbal d’Empordà, amb 248 tones, també mostren resultats destacables gràcies a la seva densitat poblacional i al pes del sector de l’hostaleria.
A municipis més petits, com Pals (98,7 tones) o Torroella de Montgrí (142,3 tones), el reciclatge de vidre depèn en gran part de la implementació d’infraestructures com contenidors específics i punts verds, que faciliten l’accés als ciutadans i establiments. Tot i això, els municipis amb una forta estacionalitat turística necessiten reforçar els seus mecanismes durant els mesos d’estiu per optimitzar aquesta recollida.
Envasos lleugers: un repte per a molts municipis
La recollida d’envasos lleugers, que inclou plàstics, llaunes i brics, és una fracció amb gran potencial però amb resultats desiguals al Baix Empordà. Palafrugell lidera amb 315,8 tones recollides, seguit de Begur amb 302,3 tones i La Bisbal d’Empordà amb 303,49 tones. Aquests municipis han implementat estratègies específiques com l’augment de punts de recollida i campanyes de conscienciació ciutadana.
A municipis com Albons (18,7 tones) i Regencós (22,5 tones), les xifres són més modestes però representen una bona proporció en relació amb el nombre d’habitants. Torroella de Montgrí, tot i recollir 192 tones, encara pot millorar en aquest àmbit aprofitant el seu volum turístic per conscienciar sobre el reciclatge d’envasos lleugers.
Residus voluminosos i fusta: la importància de les deixalleries
Els residus voluminosos, com mobles, electrodomèstics i restes de fusta, són gestionats principalment a través de les deixalleries municipals. En aquest camp, Palafrugell sobresurt amb 755,13 tones recollides, seguit de Begur amb 404,29 tones i La Bisbal d’Empordà amb 303,49 tones. Aquests municipis han desenvolupat infraestructures i serveis que faciliten la gestió d’aquests residus, com les recollides a domicili o els punts verds.
A municipis més petits, com Ullà (58,2 tones) o Regencós (34,6 tones), la recollida de voluminosos és més limitada però proporcional a la seva població. A Torroella de Montgrí, amb 290 tones, s’han registrat increments gràcies a la promoció de la reutilització i les campanyes de sensibilització en col·laboració amb entitats locals.
Altres fraccions: un llarg camí per recórrer
El reciclatge d’altres fraccions, com el tèxtil, els residus electrònics (RAEE) o els olis vegetals, encara representa una petita part del total recollit al Baix Empordà. La Bisbal d’Empordà lidera en la recollida de tèxtil amb 57,7 tones, mentre que Begur i Palafrugell també presenten xifres significatives gràcies a la implementació de contenidors específics.
En el cas dels residus electrònics, Palafrugell destaca amb 106,7 tones, seguit de La Bisbal amb 81,1 tones. Això demostra que els municipis amb més infraestructura tenen una major capacitat per gestionar aquest tipus de residus, encara infrarepresentats en molts altres pobles. Finalment, la recollida d’olis vegetals, tot i ser clau per evitar la contaminació, presenta xifres molt baixes en la majoria de municipis, amb excepcions com Begur (0,76 tones) o La Bisbal (4,41 tones).
Comparació entre municipis
Les dades recollides mostren que els municipis amb millors índexs de reciclatge han sabut implementar sistemes de recollida específics i han treballat en la conscienciació ciutadana. Begur, Albons i Palafrugell són exemples d’èxit en matèria orgànica i vidre, mentre que La Bisbal d’Empordà, tot i liderar en fraccions com el paper i cartró, encara té marge per millorar la seva taxa global de recollida selectiva.
D’altra banda, municipis com Torroella de Montgrí o Ullà, amb resultats més baixos, han de treballar per optimitzar els seus sistemes de gestió i aprofitar millor els recursos disponibles per incrementar les xifres de reciclatge en totes les fraccions. Aquestes dades evidencien que la diversitat de contextos al Baix Empordà requereix solucions adaptades a cada municipi.
