11.6 C
Pals
Dijous, 21 novembre 2024
- Publicitat -spot_img

El reciclatge de neoprè: una pràctica ètica i sostenible en el sector de la immersió

La Costa Brava és una de les icones més representatives de les Comarques Gironines. Els seus paisatges, les seves platges i la seva fauna dibuixen un medi natural del tot únic. Si bé és un espai en el qual es poden desenvolupar activitats que connecten amb la seva natura, cada cop hi ha una voluntat més arrelada de preservar el territori, tal com passa en altres espais naturals de l’àmbit nacional i d’arreu del món. 

La iniciativa “Dive in Blue”, impulsada per l’Associació de Submarinisme de la Costa Brava, n’és un exemple: es tracta d’una campanya de reciclatge i reutilització de vestits de neoprè usats, que pretén disminuir la petjada de carboni de l’activitat i promoure les bones pràctiques entre els clients i els professionals del sector del busseig. 

La primera campanya de reciclatge de neoprens s’ha dut a terme durant l’agost d’enguany, i s’han recollit més de 450 kg de material. En concret, més de 250 vestits de neoprè. Un total de 38 centres d’immersió hi han participat en forma de punts de recollida. Els neoprens han estat separats, classificats i destinats a diferents usos. Una trentena dels vestits recol·lectats, per exemple, s’han destinat a la Unitat de Zoologia de la Universitat Autònoma de Barcelona per als alumnes que estan fent pràctiques. Part del material s’ha enviat, també, a l’empresa TerraCycle per tal de ser reciclat.

La reutilització i el reciclatge de neoprè: un projecte compromès amb demanda i futur

La presidenta de l’Associació de Centres d’Immersió de la Costa Brava, Míriam Prat, valora molt positivament els resultats de campanya i el grau d’implicació dels centres que hi han col·laborat. Prat, a més, destaca que hi havia una necessitat de reutilitzar i reciclar el neoprè, que la demanda hi era i que hi continua sent. És per aquest motiu que ara s’està pensant en maneres de mantenir l’acció activa.

L’operació ha estat cofinançada pel Fons Europeu Marítim, de Pesca i Aqüicultura (FEMPA), amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea. La presidenta afirma que “el finançament d’aquests projectes ens ajuda a anar més enllà i portar a terme accions que no podrien fer ni les empreses individualment, ni en conjunt com a associació. L’impacte positiu que es genera és molt gran i va més enllà de cada acció concreta.”.

La reutilització i el reciclatge de neoprè: un projecte responsable, representatiu i divulgador

A més, en la mesura que la immersió necessita el fons marí, el fons marí la necessita a ella: cal que el sector sigui responsable amb el medi amb el qual es mou. És per això que els que practiquen aquesta activitat tenen la responsabilitat i el deure de reflexionar al voltant de formes sostenibles i ètiques de busseig. “Dive in Blue”, explica Prats, és un reflex perfecte dels valors que promou l’associació des de fa anys. Aquesta pràctica, a part de ser il·lustrativa, també és divulgativa, ja que també busca “sensibilitzar tant a professionals com a clients sobre la necessitat de ser més conscients dels residus que es generen i incorporar pràctiques més sostenibles en el dia a dia”.

El Dive Center Palamós és un dels centres d’immersió que han col·laborat en aquest projecte. El seu propietari, Jordi Galvany, també posa èmfasi en el fet que com a agents que treballen en el mar, si més no han de ser els primers en mantenir i millorar la situació de brutícia del medi marí. Explica que en el mar s’hi passen moltes hores i veuen clarament els residus que circulen pel medi marítim. El seu centre, a part d’acompanyar i formar bussejadors, promociona les pràctiques de reciclatge i conscienciació sobre la necessitat de cuidar la natura.

De fet, el passat 12 d’octubre, van col·laborar en la neteja que es va fer al port mariner del municipi de Palamós. La iniciativa “Dive in Blue”, doncs, sintonitza a la perfecció amb els ideals del centre, el qual no va dubtar en adherir-s’hi. Segons Galvany, s’ha d’aconseguir que el missatge de conservació del territori arribi a la gent per frenar la degradació i poder continuar gaudint del mar. La divulgació i la publicitat són necessàries per suscitar interès i inquietuds. Tant és així que el seu centre ha experimentat com moltes persones han preguntat per aquesta iniciativa de reciclatge de neoprens.

Un reciclatge que aposta per l’educació: peces de neoprè destinades a graus universitaris

Els neoprens amb més bon estat s’han enviat a la Unitat de Zoologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per tal que els alumnes que estan fent pràctiques els puguin fer servir. El coordinador actual de la Unitat de Zoologia, Francesc Muñoz, es mostra satisfet amb aquest projecte. Explica que “per a l’alumnat és un material molt útil, ja que la majoria no disposa de neoprè i adquirir-lo per a una o dues pràctiques és una despesa molt important. Sense aquest material de préstec, les úniques opcions que no passin per la compra, o bé són un préstec particular d’un amic, amiga o familiar, o el lloguer”. Amb tot, la iniciativa és valorada molt positivament, ja que allarga la vida del material tot oferint un servei a l’alumnat. De fet, la seva Unitat gestiona, des de fa temps, un préstec de neoprens de segona mà per a qui no en té. L’objectiu és posar-los a la disposició dels alumnes amb major necessitat econòmica. La rebuda d’aquestes peces, doncs, permet que el servei arribi a més persones. 

Muñoz explica que “el material s’utilitza en pràctiques de mostreig i estudi del medi marí que s’imparteixen en nombroses assignatures de diversos graus, principalment de la Facultat de Ciències i Biociències. En aquestes pràctiques el que fa l’alumnat bàsicament és aprendre tècniques d’estudi i mostreig del medi marí alhora que aprèn també a identificar els principals grups i espècies d’animals marins.”. Les peces de neoprè es fan servir en matèries de primer curs, com la Zoologia dels graus de Biologia i Biologia Ambiental, i en matèries de cursos més avançats, com seria l’Oceanografia de la carrera de Ciències Ambientals. Els neoprens també es destinen a assignatures de Biologia Marina, Ictiologia i Biologia i diversitat d’invertebrats no artròpodes del grau de Biologia Ambiental.

El coordinador defineix la conservació de la natura i la conscienciació de la preservació el medi com l’ADN de la seva Unitat. Tal com expressa, “no cal dir que com a centre dedicat a la docència i a la recerca de la diversitat animal, la conservació de la natura i la conscienciació de la societat sobre la necessitat de preservar el medi que ens envolta (els animals, les plantes, tots els organismes, etc.) forma part de la nostra tasca diària i dels nostres valors, són l’ADN de la Unitat.”. De manera que “reutilitzar un material per, a més a més, formar uns professionals que el dia de demà hauran de vetllar per preservar aquest medi, ens sembla una idea fantàstica”. Muñoz està encantat amb la idea que el material estigui al servei de l’alumnat perquè pugui aprendre.

El neoprè: un material contaminant difícil de processar

El neoprè és un cautxú sintètic derivat del petroli que conté elements com el carbó negre i altres contaminants. Encara que la seva durabilitat és superior a la de les peces de roba convencionals, també necessita ser renovat de manera periòdica. Pel que fa a la campanya de reciclatge, ha enviat part del neoprè a TerraCycle, una empresa reconeguda en l’àmbit mundial en la gestió de reciclatge de materials difícils de processar. Té programes propis de reciclatge, però el de neoprè l’han fet conjuntament amb l’Associació de Submarinisme de la Costa Brava.

Recentment, l’empresa de reciclatge ha comunicat a l’Associació que han rebut els vestits de neoprè i que han estat registrats a les seves instal·lacions de recuperació de materials, llestos per a ser reciclats. En el procés de reciclatge pel qual passen les peces proveïdes pels seus recol·lectors, el neoprè i els seus accessoris se separen per materials. El metall es recicla i el neoprè, per la seva banda, es recicla en forma de molles de neoprè. Aquestes molles es comprimeixen en un producte nou. La molla de neoprè es pot convertir en productes com panells per a terres de parcs infantils.

Carme Pons Aranda
Carme Pons Aranda
Estudiant del Grau en Filosofia i del Grau en Filologia Catalana de la Universitat de Girona

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

El transport públic o l’assessorament estudiantil, algunes de les mancances detectades per la formació professional al Baix Empordà

Per entendre una mica més el teixit formatiu que tenim al Baix Empordà ens hem reunit amb els caps i formadors de formació professional de l'INS Baix Empordà (Palafrugell), l'INS Palamós, l'INS Sant Feliu, l'INS La Bisbal d'Empordà, l'INS Torroella de Montgrí, el CEE Els Àngels (Palamós) i l'Escola Agrària i Alimentària de l'Empordà (Monells). Tots ells formen part de la plataforma FP Baix Empordà.

Rafael Masó i la creació de S’Agaró: Un somni d’arquitectura noucentista

Rafael Masó va ser l'arquitecte noucentista responsable de la visió harmònica i mediterrània de S’Agaró, una urbanització que combina cultura, natura i arquitectura. En la ficció sonora Ui, si aixequés el cap, l'esperit de Masó es troba amb Josep Ensesa per recordar-nos el seu llegat en un capítol especial, amb to amè i didàctic.

Coneixent el promotor de s’Agaró: la vida de Josep Ensesa Gubert

Josep Ensesa i Gubert, empresari i impulsor de la urbanització de s'Agaró, va néixer a Sarrià de Ter l’any 1892 i va morir a s’Agaró el 1981. Conegut per la seva visió innovadora a la Costa Brava, va combinar la creació d’un espai exclusiu amb el respecte pel paisatge i una profunda estima per Catalunya.