Un estudi de la Universitat de Girona (UdG) ha conclòs que els robots submarins són necessaris per a la descoberta de diverses espècies d’organismes que viuen en grans profunditats, així com també garantir-ne la seva preservació. Segons constata el document, la rapidesa d’operació, la seva flexibilitat i la possibilitat de cobrir àrees d’estudi molt extenses fan que aquests aparells autònoms o controlats de forma remota siguin clau per a la investigació marina. L’estudi també indica que l’ús dels robots es pot combinar amb la instal·lació d’estacions marines amb receptors acústics que faciliten les investigacions. Aquestes estacions reben el senyal d’aparells que s’instal·len a escamarlans i això els dona informació del seu comportament.
Els robots submarins autònoms i conduïts de forma remota –tècnicament denominats com AUV i ROV- tenen un paper clau en la descoberta d’alguns dels organismes que habiten en grans profunditats. Així ho confirma un estudi elaborat per un equip de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Girona (UdG).
En ell es certifica que el paper dels robots és important perquè ofereixen una flexibilitat i rapidesa d’operació que no donen altres mètodes. A més, els robots també permeten arribar a àrees molt extenses.
Un investigador de la UdG, Marc Carreras, ha afirmat que l’ús dels robots “disminueix notablement els costos de l’obtenció de dades” del fons marí. Per això creu que l’ús d’aquests aparells anirà en augment en un futur. Ara, el laboratori de robòtica i visió submarina de la universitat gironina ja treballa en vehicles més autònoms i adaptables a qualsevol tipus d’investigació.
Segons l’informe elaborat pels tres organismes, la investigació marina es pot complementar entre els robots i també algunes estacions que recullen les senyals acústiques. Això fa que hagin pogut instal·lar sensors acústics a 33 escamarlans i a partir de l’ús d’una xarxa de robots s’ha pogut determinar “els seus patrons de moviment de 400 metres”, han explicat els investigadors del CSIC, Joan Navarro i Joan Baptista Company.
Campanyes a la Costa Brava
Entre l’any passat i l’actual, s’han realitzat tres campanyes oceanogràfiques en una àrea pilot de reserva de pesca situada en un dels principals caladors d’escamarlà a l’Estat: la zona marina situada entre Roses i Palamós, a la Costa Brava. També s’han dut a terme proves prèvies de validació tecnològica a l’observatori submarí Obsea, operat per la UPC i situat a 4 kilòmetres del port de Vilanova i la Geltrú, a 20 metres de profunditat.
L’estudi aborda també les dificultats per seguir les espècies a grans profunditats i proposa solucions com ara l’ús de vehicles autònoms en aplicacions d’acústica submarina i algoritmes basats en el càlcul de probabilitats per àrea de detecció. “Aquest experiment de camp pioner en l’àmbit mundial presenta un salt qualitatiu molt important per a l’estudi d’aquest tipus d’espècies en el seu propi hàbitat, aportant nous mètodes i pràctiques per al correcte monitoratge d’espècies marines presents al mar profund”, assenyalen Jacopo Aguzzi i María Vigo, investigador i doctoranda del ICM-CSIC, per als que “aquest tipus d’estudis són essencials per establir polítiques de conservació i dur a terme una correcta gestió dels recursos marins naturals”.
