Hi va haver una època que els acudits es situaven sempre a Lepe. Us en recordeu d’aquell que deia: A la caserna de la Guàrdia Civil de Lepe es rep un telegrama des del Centre Sismològic Nacional que diu:
Possible moviment sísmic a la zona. Punt.
Molt perillós, Richter 7. Punt.
Epicentre a 3 km de la població. Punt.
Prenguin mesures. Punt.
Informin dels resultats amb urgència. Punt.
Passa un dia. Una setmana… Un mes i es rep un telegrama al Centre Sismològic Nacional, que diu:
Aquí la Caserna Guàrdia Civil Lepe. Punt.
Moviment sísmic totalment desarticulat. Punt.
Richter va intentar fugir i va ser abatut a trets. Punt.
Epicentre i tres còmplices detinguts. Punt.
No hem contestat abans, perquè hi va haver un terratrèmol de nassos. Punt.
A Valencia, l’octubre passat, es va viure una situació semblant a la de la caserna de Lepe. Però la broma va acabar amb més de 200 morts.
Entre Aragó i Catalunya hi ha un conflicte que ve de lluny, i es va agreujar al 1995 quan per Decret del Vaticà es van alterar les circumscripcions eclesiàstiques de les diòcesis de Lleida i Barbastre-Montsó, de manera que més de cent parròquies que fins aquell moment pertanyien a la diòcesi catalana van passar a formar part de l’aragonesa. A partir d’aquell moment van esclatar disputes per la propietat de diferents obres d’art. El més conegut és el cas de les obres de Sixena. Aquest cas va enganxar a Lluís Puig, com a Conseller Cultura de la Generalitat. Ell només va ser al càrrec durant 3 mesos, perquè va ser destituït pel 155.
Sota el mandat del 155 les obres van marxar a Sixena on porten més de 7 anys tancades, sense que ningú les pugui veure i sense les condicions necessàries per la seva conservació.
Aquests dies Lluís Puig està encarant el judici per desobediència per no complir l’ordre del jutjat d’Osca per entregar les obres de Sixena en el seu moment. Ell, que porta més de 7 anys a l’exili, ara s’enfronta a una pena de 2 anys d’inhabilitació, que li suposaria la pèrdua del seu escó. Mentrestant els gestors del drama de València continuen al Govern.
No sé vosaltres com ho veieu, però trobo que els acudits d’aquesta gent cada vegada fan més por que gràcia.
