Sovint parlo de les flors comestibles en general a la cuina, dels sabors, les propietats i les receptes que en surten. Podem consumir moltes flors silvestres o inclús algunes de les que ens plantem al nostre jardí també.
Però avui vull posar tota l’atenció una flor en concret: la flor de saüc
Ja fa un parell de setmanes que han començat a florir els saüquers, un arbust, de vegades amb forma d’arbre, que creix vora rierols i en marges humits.
El saüquer és un dels arbres amb més potencial màgic la cultura etnobotánica europea. En moltes ocasions fins i tot l’havien associat a la bruixeria; hi havia la creença que si recol·lectaves la planta la nit de Sant Joan i escampaves flors des de la casa de la persona desitjada fins a casa teva, aquest et correspondria per sempre més.
A Irlanda les bruixes utilitzaven els Pals de saüc com a cavalls màgics, per la lleugeresa de lal seva fusta. Jo en canvi els feia servir com a xiulets o flautes, perquè les branques tenen com una mena de moll d’ós, molt fàcil d’extreure. De petita també fabricava una mena d’arma que anomenàvem tiradores: buidava un pal de saüc d’aproximadament un pam, i en un extrem hi lligava un globus. Agafava lledons verds, els posava dins i apa! Ja tenia la meva defensa personal per protegir la meva cabana d’altres nens o animalots! Com ha canviat la infància d’aquells anys amb la d’ara!
Ja veieu que la meva relació amb l’arbre del saüc ve de lluny.
La meva mare em feia xarop de les flors a la primavera i a final d’estiu llavors feia xarop amb els fruits. Els refredats sempre els curàvem amb saüc. Però aquell sabor em va quedar impregnat al meu ADN des del primer dia que el vaig tastar segurament, i per això continuo cuinant tantes receptes amb les flors i els fruits de saüc.
Amb les flors faig “xampanyet”, una beguda escumosa a base de fermentar les flors amb aigua, sucre i llimona durant una setmana. També faig bunyols amb les flors, les fregim amb una tempura dolça. Amb el fruit quan està ben madur, ben fosc, en faig vi, vinagre, xarop, confitures, salses per la carn; també asseco els fruits per fer un fals pebre… Imagineu la de receptes que en poden sortir. Això si que com li tinc tant respecte a aquesta planta, sempre que li prenc una flor o un fruit, ho faig contemplant les lleis biodinàmiques, no fos cas que la màgia del saüc es giri del contra!
