El sector turístic gironí ha avisat al Govern que el nou decret d’apartaments anunciat aquesta setmana suposarà la pèrdua de 5.000 llocs de treball a la demarcació. Asseguren que el tancament d’apartaments turístics implicarà un impacte econòmic negatiu en comerços i restauració. Per això quantifiquen la pèrdua de 5.000 llocs de treball directes o indirectes arran de la nova regulació. Així ho han assegurat diverses associacions del sector turístic i empresarial com ara l’ATA, la Taula Gironina de Turisme, la FOEG, la Cambra de Comerç o el Col·legi d’API a Girona en una roda de premsa aquest divendres. El president d’aquest, Joan Company, ha assegurat que la normativa implicarà la pèrdua de 500.000 visitants a la demarcació.
El nou decret que regula les llicències d’Habitatges d’Ús Turístic (HUT) que va presentar el Govern aquesta setmana ha aixecat l’oposició del sector turístic i empresarial gironí. Al llarg d’aquesta setmana, diverses associacions s’han agrupat per mostrar el seu rebuig al decret en una roda de premsa feta aquest divendres al Col·legi de Periodistes de Girona.
En ella han assegurat que la regulació és una “negligència” del Govern perquè no es fonamenta en l’emergència habitacional i no creuen que incideixi en facilitar a l’accés a l’habitatge. El vicepresident de l’Associació Turística d’Apartaments (ATA) a Girona, Antoni García, ha retret al Govern que tiri endavant una “mesura populista” sense tenir en compte al sector. En aquesta línia, el membre de la junta de la Taula Gironina del Turisme, Lluís Torrent, ha criticat que la Generalitat s’excusi en el sector turístic per resoldre la manca de planificació en habitatge. “El turisme sempre ha de tenir la culpa de tot, sembla que tot ho fem malament”, ha dit Torrent.
Impacte negatiu en l’economia gironina
García ha assegurat que la normativa implicarà la supressió de 17.000 llicències d’HUT a la demarcació. Segons el vicepresident de l’ATA això suposarà un impacte negatiu en l’economia gironina. De moment, estimen que aquest impacte es tradueixi en la pèrdua de 5.000 llocs de treball ja siguin directes o indirectes, perquè García ha apuntat que si hi ha menys apartaments, això voldrà dir que molts visitants optaran per anar en altres destinacions per la manca d’alternatives d’allotjament turístic en molts casos. Des de l’ATA asseguren que el perfil de visitant dels apartaments turístics són gent que “va a supermercats, a bars i restaurants i compra en botigues d’aquí”. Per això, el vicepresident calcula que la pèrdua d’oferta d’apartaments també repercutirà en altres establiments.
El president del Col·legi d’API a Girona, Joan Company, també ha presentat una estimació d’afectació turística a la demarcació. Company assegura que la reducció dels 17.000 apartaments a la demarcació implicarà 500.000 visitants menys durant la temporada d’estiu a les comarques gironines. Aquesta davallada de turistes també afectarà a l’economia de les administracions que tindran “menys ingressos per la taxa turística”, ha apuntat el vicepresident de l’Associació Turística d’Apartaments.
A aquesta davallada dels ingressos caldrà sumar-hi les indemnitzacions que hauran de pagar els ajuntaments als propietaris que els cancel·lin les llicències que caducaran d’aquí a cinc anys.
Poca incidència en el mercat de l’habitatge
En paral·lel a les afectacions econòmiques, els empresaris del sector preveuen que la mesura tingui un impacte mínim en el mercat de l’habitatge. Antoni García assegura que “pocs HUT passaran a ser primeres residències”. Joan Company ha afegit que la mesura incideix en els habitatges de segona residència. “El perfil de llogaters no està disposat a signar contractes de cinc anys”, afirma Company, “són gent que ve una temporada i només el lloguen dos o tres mesos a l’any”. Per això dubta que aquests contractes de lloguer temporal es reverteixin en lloguers d’alta estada.
Per altra banda, les associacions empresarials critiquen que la proposta del Govern proposi “la mateixa medicina per a tothom” i creuen que la realitat de ciutats com Barcelona és molt diferent a la de municipis com Colera (Alt Empordà) o Begur (Baix Empordà). En aquesta línia, Lluís Torrent ha explicat que amb els topalls proposats per la regulació indiquen que a Figueres hi podria haver 4.709 HUT, tot i que actualment n’hi ha 299 o que a Girona ciutat n’hi podria haver 10.000 però ara només hi ha 760 llicències. Per això asseguren que la mesura no incideix en municipis on la necessitat d’habitatge de primera residència és més important.
Alcaldes en contra
De moment, el teixit turístic i empresarial gironí ja està preparant una ofensiva jurídica pel decret i està parlant amb els partits amb representació al Parlament de Catalunya per poder incidir en la regulació. De tota manera, les associacions creuen que ara és el torn dels alcaldes i ajuntaments, qui han de mostrar “el rebuig” a la mesura. Company creu que el Govern els ha passat “la patata calenta” i per això demana que els alcaldes es rebel·lin en contra la regulació publicada aquest dimecres al DOGC.
Avui han comparegut en roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Girona Antoni Garcia, vicepresident primer de l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona; Lluís Torrent, membre de la junta de la Taula Gironina de Turisme; i Joan Company, president del Col·legi API de Girona i del Consell Català dels API de Catalunya. A més, hi ha assistit Francesc X. Quintana, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Girona; Josep Carreras, vicepresident del Gremi de Promotors i Constructors d’edificis de Girona; i Pol Fages, president de la Cambra de Comerç de Palamós.
