Des de tots els àmbits de la cultura crítica sempre s’ha recalcat la importància que té en una societat com la nostra, de la immediatesa, té aturar-se: parar per comprendre, parar per reflexionar, parar per generar opinió.
Doncs bé, aquests dies, el coet que representa la societat capitalista, s’ha aturat en sec. El món, i el seu ecosistema, després de molts anys, està tornant a viure en una major normalitat. I nosaltres que?
Nosaltres, ens hem vist immersos en un ritme que no estem acostumats, una limitació que pensàvem que mai tindríem, però per sobre de tot, ens hem vist envoltats d’un element poc freqüent, i essencial per pensar-se, per pensar-nos: el silenci.
Ciutats, pobles, carrers, places… En tots aquests indrets, SENTIM, i si, ho he dit bé, sentim el silenci. I això, evoca anar cap a dins, evoca a la reflexió. L’altre dia, en un Webminar, un d’aquests invents que hem generat en aquests dies de confinament, un seminari sobre les repercussions polítiques del coronavirus, un seguit de politòlegs I sociòlegs d’arreu del món discutien sobre les possibles conseqüències d’aquest confinament en les demandes ciutadanes.
D’opinions n’hi havia de tota mena, de positives i de negatives, però cal destacar un punt, el denominador comú de totes les reflexions: necessitem un canvi. Hem tingut una mostra molt significativa que el nostre sistema és insostenible.
En aquest cas, i és un repte que llanço a les persones veïnes del Baix Empordà, cal que aquests dies de confinament, pensem en el futur que necessitem a la nostra comarca. Cal que pensem en sistema d’estructura econòmica que necessitem, cal que pensem en la millora dels nostres hàbits de consum. Necessitem la creació d’un sentiment de comunitat per sortir-nos-en. Però per sobre de tot, necessitem entendre que sense la cooperació no podrem tirar endavant. L’individualisme no ens ajudarà a resoldre aquesta disjuntiva.
Per això, ens animo a pensar-nos, necessitem un canvi, i necessitem que tothom hi participi.
