Algunes espècies de taurons, com el pelegrí i l’agullat, estan en declivi a la Costa Brava, i fins i tot podria ser que les mussoles desapareguin a causa de la pressió pesquera en aquesta regió marina del litoral de Catalunya. La coincidència de les zones de pesca amb l’hàbitat natural de distribució dels taurons agreuja encara més el risc de captura accidental. Aquestes són algunes de les conclusions de l’article sobre l’estat de les poblacions publicat a la revista Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems per Ignasi Nuez i Manel Gazo, investigadors de la Facultat de Biologia, l’Institut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio) i l’entitat SUBMON, juntament amb Lluís Cardona, de la Facultat de Biologia i de l’IRBio.
La Mediterrània és una regió marina amb una alta biodiversitat de taurons catalogats com a espècies vulnerables per la IUCN, com és el cas del tauró pelegrí. El declivi progressiu dels taurons a les costes mediterrànies és un procés descrit des de fa temps a la bibliografia científica.
L’estratègia vital d’aquests peixos es caracteritza per una maduresa sexual tardana i unes taxes baixes de creixement i de fecunditat. “Unes condicions que els dificulta poder suportar una explotació pesquera intensa, i que els fa més vulnerables que molts peixos ossis (teleostis)”, explica el professor Lluís Cardona, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (BEECA) i de l’IRBio. La millora de la tecnologia pesquera ha permès “estendre la pesca a més zones, a més fondària i durant més temps”. “Aquesta interacció amb el sector pesquer ha limitat la supervivència de les poblacions de taurons, tant si són espècies objectiu com captures accidentals”, apunta Manel Gazo, professor del Departament de BEECA i de l’IRBio i director de SUBMON.
En el marc del treball, l’equip ha analitzat les captures accidentals registrades per pescadors d’arrossegament i de palangre dels ports pesquers de la Costa Brava. Concretament, s’ha obtingut informació sobre cinc espècies d’esquals de mida gran (més de 200 centímetres): la guilla (Alopias vulpinus), el pelegrí (Cetorhinus maximus), el bocadolç (Hexanchus griseus), el solraig (Isurus oxyrinchus) i la tintorera (Prionace glauca), a més de tres espècies de talla mitjana (90-100 centímetres), com el caçó (Galeorhinus galeus), l’agullat (Squalus acanthias) i les mussoles (Mustelus spp).
Els resultats de l’estudi, que abasten el període d’octubre del 2016 a juliol del 2017, constaten l’absència de captures de mussoles. Un fet que, segons els investigadors, suggereix la desaparició d’aquest gènere a la Costa Brava, a causa, principalment, de la pressió pesquera.”A més, les poblacions d’espècies com el tauró pelegrí i l’agullat es trobarien en declivi”, alerta Ignasi Nuez, autor de l’article.
«Encara no s’ha trobat una bona manera d’evitar les captures accidentals de taurons, tret de l’aplicació de les polítiques de quotes o algunes modificacions en els arts de pesca», afegeix. «El que sí que és ben clar és que la solució —quan es trobi— haurà de sorgir tenint en consideració el sector pesquer», insisteix.
Potenciar la formació dels pescadors en tècniques de manipulació i alliberament dels taurons atrapats per l’art de pesca o incorporar mecanismes de reducció de captures accidentals podrien ser opcions per pal•liar la mortalitat dels taurons causada per les pesqueries. La designació d’àrees marines protegides també ajudaria a reduir la pèrdua de biodiversitat, però “avui dia no es disposa de prou informació sobre la distribució espacial de moltes espècies de taurons. Per això, aquesta estratègia corre el risc de ser inefectiva”, apunta Nuez.
Un rol “decisiu”
Els taurons són depredadors apicals en els ecosistemes marins, tant costaners com oceànics. El seu rol és “decisiu” en el control de les xarxes tròfiques, tot i que hi ha una gran diversitat d’espècies i no totes tenen la mateixa rellevància. No obstant això, segons els experts, encara hi ha un gran desconeixement sobre la biologia i l’ecologia dels taurons a la Mediterrània. «Les poblacions de taurons van minvar a la Mediterrània abans que hi hagués una infraestructura científica mínimament desenvolupada per estudiar-los. Per tant, quan els hem volgut estudiar, ja no en quedaven», lamenta el professor Cardona.
Millorar la implementació de la normativa
Actualment, un total de 21 espècies taurons i rajades estan protegides per una recomanació de la Comissió General de Pesca del Mediterrani (GFCM), una normativa d’obligat compliment per tots els països mediterranis de la UE. “El marc normatiu ja hi és. El que caldria és millorar-ne la implementació per assolir una aplicació correcta de la normativa. Així, és imprescindible millorar la formació del sector pesquer i dels inspectors en matèria de la normativa vigent i de les espècies protegides”, apunta Manel Gazo.
