Des que ha començat el mes d’octubre, a Sant Feliu de Guíxols es celebra la 13a edició del Concurs de Teatre Amateur Ciutat de Sant Feliu de la mà de l’Agrupació Teatral Benet Escriba, que ja fa més de 30 anys que està en funcionament. De moment ja han passat per la ciutat ganxona el Grup Amics del Teatre d’Ullastrell i la Inestable Ceretana de Teatre. Fins el 25 de març de l’any que ve es veuran a l’Auditori Narcís Masferrer vuit obres més. Aquests concursos que sovintegen pel territori són importantíssims, perquè el premi més desitjat pels components de la majoria de companyies amateurs és poder posar l’obra sobre l’escenari unes quantes vegades i que la gent, la de casa però també la d’altres poblacions, en pugui gaudir. Les competències creen una mena de circuits que són molt apreciats i necessaris, per tal de mantenir en peu la il·lusió dels intèrprets, que al mateix temps fan de quadre tècnic, i de tramoies, i de camàlics, i de sastres i modistes, i de transportistes i del que calgui. Per amor a l’art. Això vol dir amateur.
Fas teatre a canvi de res més que la satisfacció de fer-lo i pagar un catxet a una companyia amateur amb diner públic, com s’està fent en algun cas en algun circuit, és una aberració que no fa més que distorsionar, perquè aquests diners no s’estan dedicant al teatre professional, tant o més important. Les companyies amateurs han de disposar d’ajuts dels seus propis municipis, en espècies o en forma de subvencions o les dues coses, perquè és el seu propi municipi el que en percep els efectes positius de la seva existència. Un grup amateur és una eina molt potent de culturització, de cohesió i dinamització social i de formació de nou públic, de manera que no puc entendre com hi ha localitats que disposen d’una sala adequada per a aquesta activitat, que n’hi ha i no pas pocs, i no l’aprofiten per impulsar la creació d’una companyia amateur i per fer-hi una programació mínimament decent. Això és malbaratament de diner públic. Allà on hi hagi un escenari, us asseguro que hi haurà gent disposada a pujar-hi i muntar algun espectacle.
Els registres interpretatius seran irregulars. I què? L’escenografia potser no serà de primera. I què? Tot això és lògic, però no hi faltaran la il·lusió i les ganes de fer-ho bé, de manera que això cal valorar-ho. El grau d’ambició també és divers, hi ha grups amateurs que treballen amb un rigor professional, com El Mirall de Blanes, La Funcional de Figueres o el Grup de Teatre de Roses, però el seu objectiu no és la professionalitat, i n’hi ha d’altres que són perfectament conscients de les seves possibilitats. Fins i tot n’hi ha que només aspiren a fer un parell o tres de funcions durant la festa major del poble i ja en tenen prou. Tots fan la seva funció. El cas és que, a l’hora de veure’ls i jutjar-los, cal tenir en compte totes aquestes circumstàncies. D’aquí a quatre dies començarà l’època dels Pastorets que posen en escena una abassegadora majoria de grups amateurs. Aneu-hi, imbuïu-vos de l’esperit nadalenc, doneu suport a aquests grups, divertiu-vos.
