El Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà reivindica el llegat del ceramista Carles Sala i en redescobreix els seus antecedents familiars. A través d’una exposició temporal, el museu posa el focus en la transició creativa de Carles Sala, d’oller tradicional a artista de la ceràmica. Però també repassa la nissaga d’artesans bisbalencs amb el cognom Sala, que es van especialitzar a fer atuells de cuina (olles i cassoles) amb una història que es remunta 175 anys enrere. La mostra al Terracotta Museu, que s’inaugurarà aquest proper 1 de juliol, inclou un audiovisual amb una entrevista a Carles Sala, que a mitjans dels anys 70 va saber fer el pas de la terrissa tradicional a la ceràmica d’autor, considerada com a peça artística.
La mostra ‘Carles Sala. D’oller a artista de la ceràmica’ transita entre la figura del ceramista bisbalenc i la dilatada nissaga d’artesans especialitzats en atuells per cuinar que el va precedir. S’inaugurarà aquest dissabte i es podrà veure fins a finals de febrer del 2024 a la sala d’exposicions temporals del Terracotta Museu.
La mostra gira al voltant de dos àmbits clarament diferenciats. El primer centra la mirada en la nissaga d’ollers de la família Sala, amb una història que es remunta uns 175 anys enrere. Durant aquest període, la professió es va transmetre inalterablement de pares a fills, culminant amb Carles Sala i Mitjà (que personifica la sisena generació de terrissers de la família). A més, la mostra inclou l’audiovisual ‘Carles Sala, ceramista. Entre la tradició i la modernitat’, que inclou una entrevista feta a Carles Sala amb motiu de l’exposició.
Al voltant del 1883, Francisco Sala, besavi de Carles Sala i terrisser de Breda, es va establir a la Bisbal per fundar una de les poques terrisseries locals dedicades a la manufactura d’olles i cassoles. Era una producció poc habitual a la ciutat, perquè al territori no hi havia massa argila refractària (indispensable per fer aquestes peces que han de resistir altes temperatures).
L’exposició temporal el llegat d’aquest obrador i dels seus membres. Examina les diferents tipologies de peces que s’hi van produir i també els estris i les màquines que feien servir els ollers bisbalencs. “S’hi destaca el mateix obrador, un espai de treball que encara conserva el forn tradicional de flama directa integrat dins l’habitatge i tota la distribució
tradicional dels espais de treball”, subratlla el Terracotta Museu. “Juntament amb el forn de terrissa negra de Can Cornellà i el d’obra roja i vidrada de Can Salamó, és un dels forns més antics d’aquest tipus conservat a la Bisbal”, hi afegeix.
L’últim terrisser de la nissaga
El segon àmbit de l’exposició està dedicat a Carles Sala i Mitjà, l’últim terrisser de la nissaga. A principis dels anys seixanta del segle XX es va incorporar a l’obrador mantenint la producció tradicional d’olles i cassoles. Tot i això, a mitjans dels anys setanta, va anar abandonant aquesta manufactura tradicional per a centrar-se en la seva obra artística.
“Carles Sala es va convertir en una figura transcendent en la història moderna de la ceràmica bisbalenca i, per extensió, de tota Catalunya; va saber fer el pas de la terrissa tradicional a la ceràmica d’autor considerada com a objecte d’art”, destaca el Terracotta Museu. Tot i que Sala va continuar treballant a l’espai familiar de la Bisbal, les estades a l’estranger –especialment al Japó– van ser una constant a la seva carrera. Unes experiències que també van veure’s reflectides a la seva ceràmica.
Les obres de Carles Sala formen part del fons de diversos museus i col·leccions privades. També va col·laborar amb artistes d’altres disciplines; per exemple, durant els anys vuitanta, amb Modest Cuixart. “Amb una vocació extraordinària i incansable al llarg de més de setanta anys d’experiència, Carles Sala continua demostrant un fort compromís i dedicació envers la seva professió”, conclou el museu bisbalenc.
